El dia 2 d'abril va morir en Josep Reina, el pare de Francesc, dotze dies abans de fer els vuitanta-cinc anys. El virus va ser ràpid en atacar i no va caldre portar-lo a l'hospital de perllongar una agonia llarga per una mort irremeiable, ja que tenia una salut molt feble i les vies respiratòries molt deteriorades.
No era un home alegre ni cordial, costava estimar-lo però jo sempre el vaig saber com tractar-lo, donar-li una mica de coba i amb afalacs fer-lo sentir important i protagonista.
El vaig acompanyar per molts anys a consultes de metges i hospitals perquè era una mica cabut i no captava molt bé el que els sanitaris li explicaven.
Quan fa pocs anys el van portar a la residència perquè viure sol a casa era una temeritat, ja no vaig tenir tant contacte amb el Josep.
A la meva manera de veure i segurament estic equivocat no va tenir una vida feliç i no va treure profit dels seus fills, una dona i dues precioses netes.
No va trobar la clau per entrar en el cor de les persones que tenia més a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada