FEDE: Musicals sense pare ni mare 8

 

 

 

 

 

 

JERRY HERMAN (1931-encara viu i actiu)

Compositor nord-americà nascut a Jersey City i de religió jueva, es l'últim representant del musical tradicional americà i un dels mes importants, estimats i reeixits de tots ells. La seva música te per a mi un efecte "curatiu", quan la escolto tinc unes immenses ganes de viure i adoro les seves inspiradíssimes melodies. Lamentablement la seva producció es basa en temàtiques no originals i no poden esser incloses en aquest llistat, però es necessari anomenar de passada totes les meravelles musicals que contenen "Milk and honey", "Hello, Dolly!, "Mame", "Dear world", "Mack and Mabel", "La cage aux folles"; "Mrs. Santa Claus" i "Miss Spectacular" , per no citar totes seves obres, entre elles les "revues" que en aquí tampoc poden entrar, de una de elles ("Parade") va sortir la cançó de entrada de Mame Dennis en "Mame", la celebrada "It's today!". El primer que va composar va esser un musical quan era a la Universitat del que es van fer 20 funcions i Frank Loesser li va dir que es dediqués a escriure música per a Broadway. En 1985 va contraure el Sida i va perdre el seu company sentimental en 1989, però ha tingut la sort de poder continuar viu fins al present i constantment es munten homenatges recopilatoris dels seus temes musicals, les seves obres tenen "revivals" i es representen per a tot el mon, algunes han estat filmades amb gran èxit i altres ho mereixeríen ser-ho. Tinc, probablement, tot el que s'ha gravat de Jerry Herman i en varies edicions i he tingut la fortuna de veu-re uns quants dels seus musicals i per glories totals del espectacle com Carol Channing, Ulla Zetterberg, Marika Rökk, Ginger Rogers, Eddie Bracken, etc...Cançons tan inolvidables com "Shalom!", "Milk and honey", "Hello, Dolly!", "Before the parade passes by","Mame", "If he walked into my life", "Dear world", "I won't send roses", "Tape your troubles away" i "The best of times is now", entre moltíssimes altres han alegrat el mon des-de els anys 60 del segle passat fins ara i estic segur que continuaran fent-ho per sempre. Sketchbook-?- musical (estrenat a la Universitat de Miami, es varen fer 20 funcions, primer èxit) Milk and honey- 1961. musical (gran éxit per un primer musical en Broadway de un novell, amb 543 funcions i es va reposar  off-Broadway en 1994, va esser enregistrat en disc com tots els seus musicals i contava amb el gran baríton Robert Weede i el reconegut ballarí i cantant Tommy Rall). Mrs. Santa Claus- 1996- musical (escrit per a la televisió i per lluïment de Angela Lansbury, gran amiga e intèrpret de Herman, amb unes cançons delicioses i que es va registrar tan en vídeo com en disc i lògicament tinc; encara que el personatge de Santa Claus es prou conegut, el de la seva muller es totalment original). Miss Spectacular. 2003. musical no estrenat i que va esser gravat contant entre altres famosos, amb Christine Baranski i amb una partitura alegre e inspirada que, de moment, es el l'últim musical complet i gravat de Jerry Herman que aquest any farà 88 anys.               ANTHONY NEWLEY (1931-1999) Anthony Newley va néixer a Londres al districte de Hackney, jueu per part de la seva avia materna, i va arribar a ésser un autèntic home-orquestra dins de la musica popular, apart de actor (va debutar com a figurant en el film "Henry V" de Laurence Olivier  en 1944 i va arribar a interpretar mes de 70 pel.licules e innumerables shows i series televisives), cantant de èxit en la primera època del rock and roll i autor de títols coneguts per tothom, com la cançó de "Goldfinger" que va escriure amb John Barry, encara que el seu col.laborador habitual era Lesley Bricusse amb qui va escriure els seus tres musicals amb argument original tots tres. Els seus "hits" dels musicals van arribar a ésser "standards" que encara es canten i graven, per exemple la seva cançó "Feeling good" es per a Michael Bublè el equivalent a "Over the rainbow" per a Judy Garland. Frankie Avalon, Bobby Rydell, Nina Simone, Sammy Davis, Shirley Bassie, Tony Bennett i molts  altres li deuen molts èxits en les seves carrreres, gracies a temes escrits per Newley. Va gravar una gran quantitat de LPs i va assolir un premi per la banda sonora de "Willy Bonka". "També es autor de les cançons de "Doctor Doolittle", fracàs fílmic degut en part a la enemistat sorgida entre Newley -que també interpretava un rol protagonista- amb Rex Harrison. Va estar cassat amb Joan Collins durant 7 anys (1963-1970) i varen tenir un fill i una filla; de altres dos matrimonis va tenir una filla y dos fills mes Stop the world- I want to get off - 1961 -musical (èxit mes encara a Broadway que a Londres, va esser portat al cinema sense cridar la atenció, malgrat disposar de una esplèndida partitura, amb Lesley Bricusse de col-laborador, i èxits eterns com "Once in a lifetime" i especialment "Who can I turn to?"; va esser gravat i tinc el "cast" original de Londres i Broadway) The roar of the greasepaint-The smell of the crowd- 1965- musical (amb la col-laboraciò de Bricusse, però sense arribar al èxit anterior; el títol es una tergiversació de la sensació dels artistes abans de sortir a escena amb "the smell of the greasepaint and the roar of the crowd" -la olor del maquillatge i la rumor del públic de la sala-, amb una partitura impressionant i "hits" també eterns com "The joker", "Feeling good" i el meravellós "Who can I turn to?", tinc la gravació original). The good old bad days- 1972- musical (també amb Lesley Bricusse, però no assolint l'èxit esperat) Va morir de càncer renal desprès de interpretar el rol protagonista del musical "Scrooge" (1992), del seu amic Lesley Bricusse, primer a Londres i després a les principals ciutats britàniques.

 

 

 

 

 

 

 

MARVIN HAMLISCH (1944-2012)

Compositor nord-Americà jueu nascut a Mannhattan i un dels dos únics compositors que ha assolit els cinc premis mes importants dedicats a la música popular i el cinema, es a dir es un PEGOT (Pulitzer, Emmy, Grammy, Oscar i Tony), l'altre va esser Richard Rodgers. A mes a mes el seu musical "A chorus line", en la versió original d'estrena, va arribar a les 6.137 funcions, mes 759 funcions mes del seu "revival" de 2006, seguint essent el setè "show" musical de mes permanència en cartell a Broadway de tots els temps i s'ha estrenat arreu, incloses les ciutats de Barcelona i Madrid. El seus orígens musicals varen esser clàssics però aviat va entrar a Broadway com a pianista de assajos de Barbra Streisand en "Funny girl". Els seus musicals preferits eren, per aquest ordre: "My fair lady", "Gypsy", "West Side Story" i "Bye-bye Birdie. Va escriure la banda sonora per a mes de 50 films, entre ells :"The swimmer". (1968, va esser el primer), "Take the money and run" (1969), "Bananas" (1971), "The way we were" (1973), "The sting" (1973, arreglant la música de Janis Joplin), "The spy who loved me" (1973), "Sophie's choice" (1982), "A streetcar named desire" (versió TV de 1984), "A chorus line" (1985, incorporant noves cançons), "Three men and a baby" (1987), "Shirley Valentine" (1989) i l'últim "Behind the candelabra" (2013). Autor de cançons tan famoses i "standards" com "The way we were" i "Nobody does it better", apart de esser autor de una curiosa simfonia clàssica titulada "Anatomy of peace", estrenada el 19 de novembre de 1991 per la Dallas Symphony Orchestra, posteriorment escoltada al Carnegie Hall (1993) i a Paris (1994) i enregistrada en 1992 per la Dallas Symphony Orchestra dirigida per el mestre mexicà Eduardo Mata, gran amic de Plácido Domingo. Va esser a mes a mes director pop titular de la Pittsburg Symphony Orchestra i va dirigir tambè la Milwaukee Symphony Orchestra, la San Diego Symphony, la Dallas Symphony Orchestra, la Seattle Symphony, la Buffallo Philarmonic Orchestra, la National Symphony Pops, la Pasadena Symphony and Pops, The Rose Bowl i la Baltimore Symphony Orchestra i el any de la seva mort anava a esser nomenat Primcipal Pops Conductor de la Philadelphia Orchestra. Un dels seus reeixits musicals ("They're playing our song"- 1978) es basava en la seva relació sentimental i professional amb la lletrista Carole Bayer Sager.             "A chorus line" - 1975 -musical (meravellós títol que va assolir 19 premis, entre ells 9 Tonys i va arribar a esser el musical de mes permanència en cartell de Broadway , no mes superat posteriorment per "The phantom of the Opera" (1988 i encara en cartell amb mes de 13.000 funcions), el revival de 1996 de "Chicago" (amb mes de 10.400 funcions, incloses les funcions d'estrena i encara en cartell), "The lion king" (1997, amb mes de 9.000 funcions i encara en cartell), "Cats" (1982, amb mes de 8.100 funcions, incloses les funcions del "revival" de 2016), "Les miserables" (1987, amb 8.167 funcions, incloses les dels "revivals" de 2006 i 2014) i "Wicked" (2003, amb mes de 6.500 funcions i encara en cartell). "A chorus line" va esser el cop mortal definitiu al musical tradicional de Broadway, fent que el protagonista fos el cor de cantants i ballarins i ho va sentenciar amb un dels números musicals mes macos i emocionants de la historia del gènere: el meravellós "One" que corona el musical. A partir d'aquest moment res ha estat igual. La "rock opera" " havia nascut el 1970 amb "Jesus Christ Superstar", hereva de "Hair", el subgènere "nudie" també hereu de "Hair" com el "gay musical". La importancia de "Hair" es immensa car va trencar amb tot. Amb tota aquesta barreja de visions del musical, ja no es va saber per on anar; es va recorre a les biografies de grans cantants (Al Jolson, Ethel Merman, etc...), a les versions teatrals de meravelles del cine musical ("Singin' in the rain", "An American in Paris, The wizard of Oz", "Mary Poppins, "Meet me in Saint Louis", "State fair", "Holiday Inn", etc...), enlloc de traslladar al musical novel.les o peces teatrals famoses i en el cas de fer-ho assolint  fracassos sonats  -amb poques excepcions-, per la qual cosa es va recórrer a les reposicions dels gran èxits de Broadway, cosa que es fa anualment. Òbviament disposo del OBC  de "A chorus line"i de la pel.lícula., per cert no tan reeixida como el espectacle teatral.       MAURY YESTON (1945 - encara es viu i actiu) h Encara que no puc destacar cap obra de tema original d'aquest compositor, de ascendència jueva i nascut a Jersey City, es imprescindible destacar-ho car ha composat i posat lletra a musicals molt importants de la última etapa del gènere: "Nine" (sobre el film "Otto e mezzo" de Fellini, amb 729 funcions de la estrena de1982 i revisat el 2003) magnífica partitura i temàtica que va esser portada al cinema amb tres noves cançons i un repartiment de somni; "Grand Hotel" (1989), basat en la nove-la de Vicki Baum i revisió del musical de 1958 "At the Grand", dels incansables adaptadors de clàssics Robert Wright i Charles Forrest, al que Yeston va afegir 8 cançons a les 20 originals, tenint un contingut de 28 temes musicals -repeticions incloses-, arribant a 1.017 funcions a la seva estrena de 1989 i es va interpretar el any 2018 per esser gravada de nou per ENCORES; "Phantom" (escrit en 1983, peró no estrenat fins 1991 a Houston i representat arreu amb un total de 1.000 funcions, amb una partitura molt interessant i molt francesa ); "Titanic" (1997), magnífica partitura que no va assolir el èxit merescut arribant no mes a les 804 funcions mes 27 "previews". Totes aquestes obres han estat enregistrades i disposo de totes les gravacions, axis com també de "Death takes a holiday" estrenada el 2011 i el musical "Goya" (1989), del que existeix la gravació conceptual amb Plácido Domingo, però que mai va arribar a representar-se. Un aclariment sobre "Phantom". Maurice Yeston es va dedicar a composar la partitura arran de la estrena a Lancaster en 1976 de "Phantom of the Opera" amb música i lletra de Ken Hill. Aquest musical va esser revisat per el seu autor i presentat a Newcastle el 1984 amb música de Gounod, Offenbach, Verdi, Weber, Mozart, Donizetti i Boito, pero amb lletra de Ken Hill. Maurice Yeston ja tenia composada tota la partitura en 1983 però ningú es decidia a estrenar-la. mentre que Lloyd-Webber ja disposava de la seva versió en 1986 quan va estrenar el seu clamorós "The phanton of the Opera". Malgrat aquesta circumstància "Phantom" va arribar a superar les 1.000 reopresentacions i per altra banda las versions de Ken Hill han circulat per Gran Bretanya, Estats Units, Nova Zelanda i Japó fins al 2013. Es a dir que han coincidint en cartell tres "fantasmes" diferents, encara que cap ha estat tan fabulosament reeixit com la meravella de Lloyd-Webber encara en cartell des-de 1986 (!).  En la actualitat Maurice Yeston treballa en la adaptació al musical del film "The lady Eve", film de 1941 amb Barbara Stanwyck i Henry Fonda i direcció de Preston Sturges.               CLAUDE-MICHEL SCHÖNBERG (1944- encara viu i actiu) Compositor francès nascut a Vannes, de pares hongaresos jueus. A mes a mes pianista solista, arranjador de cançons, lletrista, cantant, productor i autor de moltes cançons d'èxit escrites per a cantants com Mireille Mathieu. Arriba a la escena teatral, en companya del seu habitual lletrista Alain Boublill, influenciat per el èxit de les òperes-rock -molt especialment per "Jesus Christ Superstar" que s'estableix com a paradigma d'aquesta nova i última variant del musical- amb "La Rèvolution Française" (1973), on ell interpretava i cantava el rol de Lluis XVI, la obra va esser gravada varies vegades i va assolir un èxit notable, però el gran succés arribaria el 1980 amb la mega-ópera "Les miserables", estrenada a França al Palais des Sports amb èxit relatiu, durant 3 mesos i 500.000 espectadors, després de una versió discogràfica conceptual amb noms com Michel Sardou i Salvatore Adamo. A Broadway (1987) va esser retirada de cartell el 2003, després de 6.680 funcions, però ha tingut succesives reposicions de durada relativa. A Londres seguirà en cartell fins a juliol de 2019, es farà una versiò-concert commemorativa i es tornarà a presentar desprès que el Queen's Theatre sigui remodelat, essent, de moment el musical de mes permanència en cartell de tota la historia del musical a Londres i el quart a Broadway, desprès de "The Fantasticks" (Off-Broadway), "The phantom of the Opera" i "Cats". Els títols composats posteriorment han sigut èxits ("MIss Saigon"-1991), poc èxits ("Martin Guerre"- 1996, amb un plagi descarat del tercet del episodi d'Antonia de "Les contes d'Hoffman" d'Offenbach) i fracassos estrepitosos ("The Pirate Queen"- 2006 i "Marguerite- 2008).Tinc gravacions diverses de quasi tots els títols importants, inclosa la no gaire reeixida versió fílmica de la seva obra mestre "Les miserables". Ha composat musica per a dos ballets ("Wuthering Heights"-2002 i "Cleopatra"- 2011) Le premier pas- 1974- musical (no tinc noticies de la seva difusió ni si es argument original). Elles et moi- 1975- musical (tampoc tinc noticies de la originalitat argumental i eventual èxit)