dijous, 29 d’octubre de 2015

Terrat

Una vegada de tard en tard, poden ser fins i tot cinc o deu anys es puja al terrat del edifici, allí nomes hi ha un parell d’antenes parabòliques i la fibra que va posar Menta que desprès va ser Ono i ara és Vodafone.

I com ahir ens van posar la fibra a casa no vaig tenir mes remei que pujar amb l’operari i vèncer el terrible vertigen que em provoquen les altures sempre, i si no hi ha cap mur o barana encara ho tinc pitjor per suportar-les.

Aquell espai m’és completament nou i inhòspit, hi hauré pujat només cinc o sis vegades en tota ma vida, és difícil reconèixer les cases i el carrer des de les altures.

Es pot veure de fit a fit la terrassa del euro parlamentari Tremosa o el pis on vivia el còmic del Paral·lel Aladi, i poca cosa més.


A vegades les coses més properes et semblen misteris insondables si les mires des de un altre punt de vista, i així ahir ho vaig fer com si fos una gavina o un colom, comuns animalons que per les restes orgàniques trobades són els únics propietaris d’aquell espai, això sí, sense contracte d’inquilinat o escriptura publica.