dissabte, 5 d’abril de 2014

Silver Wind

Fa un parell de setmanes que vaig rebre un mail del meu amic Percy dient-me que el dia 4 d’abril el creuer on ell treballava tocava el port de Barcelona per un dia i que seria bona idea que en podéssim plantejar una trobada però que hauria de ser en el vaixell perquè ell estava de guàrdia i no podia aterrar. Em va dir que el vaixell era el ’Silver Wind’ - quins noms tan macos els hi posen als creuers de luxe, segur que hi ha experts en posar noms rutilants per aquestes ciutats en flotació quasi perpetua. Una vegada vaig veure que l’horari que estava a Barcelona em convenia, vaig acceptar l’invitació. Vaig tenir que donar totes les meves dades del DNI per poder entrar al vaixell i em posessin a la llista dels invitats. El divendres dia 4 el Silver Wind estava al moll del World Trade Center i jo com un clau a les 12:30 també hi era, per entrar al creuer vaig passar dos controls de policia primer al moll el de la policia espanyola desprès a peu de vaixell el de la companyia americana. En Percy és un dels dos oficials de finances embarcat, l’altre tenia ganes de conèixer Barcelona i per això el meu amic es tenia de quedar de reten. A la recepció vaig demanar per l’oficial i al cap d’un moment ens vam saludar i em va mostrar del vaixell totes les instal•lacions, teatre, casino diversos salons, spa, gym, piscines, terrasses, el vaixell es petit però de molt luxe ja que totes les habitacions son suites i totes són iguals no hi ha diferencies socials dins aquest creuer, que això ho trobo molt bonic. A l’únic creuer que jo he anat a la meva vida, per les illes gregues hi havia al menys 5 classes de camarots diferents depenent del que pagaves. El meu era molt petit i sense cap mena de visió enclastat al mig del vaixell, sort que no pateixo de claustrofòbia. Ja quan estava al aire lliure em vaig atrevir a fer fotografies no volia semblar un pagès de hort, retratant-ho tot, en Percy desprès em va invitar a dinar al mateix menjador dels clients del creuer, no recordava que a les pel•lícules els oficials mengen en el mateix menjador dels viatgers o creueristes. Un dinar perfecte servit per una amable noia rossa tipus Ohio-girl. En acabar el cafè en Percy em va dir que si volia veure la seva cabina i vaig estar sorprès de que la cabina fos a la mateixa planta d’entrada al vaixell al 5e. Pis, una cambra amb vistes àmplies al exterior i de molts metres quadrats, també tipus suite però sense luxes ni daurats com les dels clients, un bany complert y un gran tauler que fa de despatx amb una bona tele y els ordinadors, llevat d’un llit tipus americà de 2 x 2 metres molt comportable. A les 4 el meu amic tenia que entrar a l’oficina per uns treballs i ja calia que m’acomiades d’ell fins la propera visita a la ciutat que pot ser d’aquí uns quants mesos. Un dinar diferent per les circumstancies tan especials de lloc, espai i companyia.