dilluns, 11 d’octubre de 2010

Un paquet ple de promeses

Atenció a aquest home, un físic impressionant i una cara amb unes faccions del més correcte per no caure en la facilitat de anomenar-les perfectes, crec que la perfecció s’ha d’allunyar dels nostres pensaments per conservar la freda equidistància de la simple ponderació en el seu terme just.

Doncs bé aquest xicot que aquí a dalt veieu reproduït en impecable blanc y negre i molt ben acompanyat d’una dona per a mi desconeguda i amb ganes de pujar al carro de la fama, te una importància molt gran en la meva vida ja que va ser el protagonista principal d’una pel·lícula molt famosa en el seu moment a tot el mon i que encara al cap de tantíssims anys es dona per les televisions amb l’aura de pel·lícula bona i cara.

Aquesta pel·lícula americana es va anomenar aquí ‘El mayor espectaculo del mundo’ i va ser estrenada a Barcelona el any de gracia de 1952 al cinema Coliseum amb una portalada de decorats pintats a ma de l’alçada de tres pisos reproduint escenes de circ del film més o menys inventades. Jo tinc un record impossible d’esborrar de la primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula, l’he vist potser deu vegades, jo ja tenia deu anys acabats de complir aquella setmana santa del 52 crec que vaig anar amb els meus pares però no n’estic segur.

El noi de la fotografia que es deia Cornel Wilde a la pel·lícula interpretava al famós trapezista ‘El gran Sebastián’ y lluïa en moltes de les seves aparicions unes malles de colors diversos però sempre marcant la perfecta musculatura, el formosos y poderosos glutis i un paquet ple de promeses al entrecuix.

En veure’l a la pantalla vestit d’aquella nua masculinitat se que vaig tenir una sotragada al meu interior, hi havia quelcom que no anava per bon camí, jo nomes tenia 10 anys i no comprenia que era el que no rutllava, al cap dels anys ja ho tindria tot ben aclarit. I tan que està tot clar. Aquell nen que era ja es veia marcat per el estigma de la diferència.

En aquella visió de la pel·lícula i projectant l’admiració en aquell artista veia uns atributs mascles negats a la meva condició de noi però que jo no hi volia renunciar i gaudia am fruïció, com encara ara, de la visió d’aquelles malles atapeïdes al cos suat d’un home de circ, un bell home de circ vestit de gala gracies al esplendorós físic d’aquell actor del qui la gent ja no se’n recorden , el meu estimat per sempre Cornel Wilde, portador de les millors malles de circ de l’historia del cinema.