dimarts, 28 de juliol de 2009

Pel•lícula del dia: Escàndol a les aules.


Estimat Gabriel,

Ja saps que la Lulú sempre ha dit que no li van els noiets joves i tendres, l’he de creure, a nosaltres tampoc. Ahir estava a la platja que ella va cada dia que pot i per culpa de dos hormonats recents que no paraven de riure i xerrar ‘a la cridanera’ no podia fer la migdiada necessària per persones de certa edat. Quan asseguda amb les cames creuades fent una parodia del ioga que tant l’embogeix va veure amb terror que tenia els baixos molt descuidats i uns pels maleïts lluïen malèfics sota el sol del migdia. Va creure morir.

Avergonyida per aquest descuit i en contemplar els parrussos tan perfectes instal·lats al seu voltant va decidir que aquella mateixa tarda a les dutxes del gym esmenaria la plana. No podia tornar a casa amb la vergonya entre les cuixes.


Es va dir, quan va agafar la Gillette Venus i el gel. - A veure si trobo buida l’ultima dutxa del quarto de dutxes per fer la feina més tranquil·la – va tenir sort i va fer el passadís deixant les nou garites a banda i banda i instal·lar-se a l’ultima a l’esquerra.

Va començar a remullar l’escarola de cara a la paret i fent la feina el mes dissimulat possible per no passar vergonya si la veien amb una postura forçada i torçada amb el nas prop del seu melic. Un dels cops que va treure el cap per veure si venia algú va trobar-se amb els ulls d’un noiet que estava a la dutxa davant seu però un lloc mes desplaçat cap a la sortida.
La visió era total tan del xicot cap ella com al inrevés, va maleir el seu destí la feina no estava acabada i aquell impertinent no parava de mirar a la vegada que parlava amb el seu company de jocs que tenia just a la garita del seu costat però que per fortuna no el podia veure per el vidre fumat que els separava.


Xafardera que es la Lulú, per un altra banda no parava de girar el coll per veure si encara la mirava. I si, no li treia l’ull de sobre. Va trobar estrany que aquell nin estigues rentant-se amb el mallot de bany posat, un banyador de punt elàstic molt gran que li arribava a mitja cama.

De cop va veure sortir a noi que tenia al seu costat i que encara no li havia vist la cara, tan sols li havia escoltat la veu esvalotada de criatures de quinze anys.
Va acomiadar-se del xafarder que tenia davant d’ella. I tan bon punt l’altre xicot fou fora de camp, el esllanguit noiet es va treure l’horrible mallot color carbassa.

No havia acabat la gillettera feina del tot però, que ja tenia el coll torçat mirant que es el que hi havia sota aquella robeta. Ara el xicot estava de cara a la paret y amb la ma es tocava no se que. El posà una mica de perfil per que la Lulú podes veure la mercaderia i per poc han d’avisar a una ambulància del CatSalut.


Mai havia vist una botifarra blanca mes llarga penjada d’un aparador que per la extremada joventut encara no tenia ni un pel per tot el cos. Sufocada girà el cap amb la seguretat de que aquell petit sàtir l’estava mirant, dissimuladament es gira una mica i va veure com el xicot se l’havia estat tocant i allò creixia desmesuradament. Va fugir espantada cap el quartet on estava la tovalla i comença a eixugar-se to mirant al fons de passadís de les dutxes per veure el sense vergonya com treia el cap amb insistència amagant però darrera el vidre aquella vianda quasi sense estrenar.

En aquesta situació de transit mental recordà aquelles paraules que la Monsenyora de Canàries va dir sobre el jovenets perversos que fan caure a la temptació a la gent de be i quan estava ja fora del gym es va sentir violada, perduda i deixada de la ma de deu.