dissabte, 16 de febrer de 2008

Setmana a ‘la grega’







Estimat Gabriel,
Doncs si, sense pensar i no sé perquè aquesta setmana ha estat un homenatge a la llunyana Grècia del nostre cor, tot va començar quan vaig decidir veure per DVD la pel·lícula ‘Kavafis’, un líric homenatge al poeta homo eròtic més gran de tots els temps, una pel·lícula nostàlgica d’un mon fet de trossos d’un passat noucentista empolsinat de costums elegants encara que hipòcrites i insolidàries contraposat amb el mon amb el pensament lluminós i lliure de l’Atenas clàssica, pocs diàlegs i molta imatge, embolcallat amb la musica obsessiva d’en Vangelis, no es una obra extraordinària però em va descobrir un personatge per a mi molt desconegut.
Gracies a aquesta visió vaig cercar a la llibreria un llibre de poemes de Cavafis traduït al castellà molt acuradament segons diuen els crítics i ja em veus llegint-los un rere l’altre, poc a poc ja que com no soc gaire habitual en llegir poesia et diré sincerament que em costa un poc però recordant les imatges de la pel·lícula la lectura es va fer molt més profitosa
Per acabar i de magnifica manera ahir vaig anar a veure l’exposició ‘esculapi el retorn d’un deu’.
Renoi quina posta en escena per una sola escultura, ara ja restaurada al màxim desprès de haver-li afegit els 80 trossos de marbre que havien trobat i que encara no sabien com assemblar-los, la llum que acarona el deu de l’antiguitat es tan màgica que el tors de marbre de Paros de l’escultura sembla que respira, mai havia estat tant de temps encantat davant d’una estàtua, l’olor afegit a l’exposició que evoca els prats de Delos i la musica lleu que sona et va entrant de mica en mica tan sols quan portes molta estona a la sala en diàleg amb aquell deu.Estava quasi tota l’estona tot sol i vaig jeure a la moqueta negra de la sala i va ser màgic aquell moment, i vaig recordar les paraules de ‘Juliano’ el gran emperador que va voler canviar la religió cristiana tan nova a aleshores per posar de nou la dels deus clàssics de l’antiguitat, potser ens hagués anat millor amb el canvi, ja que el cristianisme, tan manipulat per una església cruel i castradora ha fet un mon pervers i egoista sense cap solució de millora al cap de vint segles

1 comentari:

ximo ha dit...

Ara per acabar d'arrodonir la cosa i posar-li banda sonora et manca l'Elektra.
També et recomanaria les traduccions de Kavafis que va fer Carles Riba i Joan Ferraté.