dilluns, 18 de febrer de 2008

Noms que em produeixen al•lèrgia

Estimat Gabriel,
No em digues perquè però hi ha uns quants noms de personatges mediàtics siguin del mon artístic o el que sigui, que no els puc resistir mi ara ni mai, te n’he triat una dotzena, n’hi ha molts més però aquests son els que m’han sortit espontàniament, no et preocupis que si en surten més ja t’ho faré saber, aquí estan:

nicole kidman
la poso en primer lloc de manera expressa, crec que es l’injustícia mes gran del mon de les arts que aquest espantaocells espantat sigui qui mes calers guanya en el seu gènere dins el mon del cinema, sempre l’he trobat mediocre com actriu i com a dona des de l’època que com a tapadora d’un matrimoni impossible feia costat a en Tom, a Moulin Rouge ja la vaig començar a odiar per el mal que feia el musical quan cantava o quan feia uns passets de ball però quan gracies a un nas postís, la Cyrano-Wolf va guanyar l’Oscar a la millor interpretació per sobre de les esplèndides Moore i Strep també a la mateixa pel·lícula (robatori del tot injust) li vaig declarar la guerra per sempre més, veig amb gran pler que la seva carrera es va enfonsen de mica en mica a pesar de les moltíssimes filmacions que fa per any i guanyar com la que més, bye bye guapa!



julio iglesias
una veu empallegosa embolcallada d’un físic antic i amanerat, mai he pogut comprendre com ha pogut estar aquest senyor cap de llistes americanes. Allí s’hi ven de tot, es clar, mai de la vida he comprat un disc d’aquest home i tampoc l’he vist mai a un recital per la TVE. Un misteri en si mateix.



albert de monaco
perquè em cau malament aquest xicot? Enigmes té l’historia, sempre veig la seva imatge com esborronada dins un mon de fantasia lletja i fictícia, més ben igual que vagi al llit amb nois o noies, tot el seu marketing promocional de models boniques al seu costat em rellisca, li veig cara de patata bullida, potser mes que la que tenia el seu pare i per no ser no es ‘fricky de luxe’ com ho son les seves germanes o el seu cunyat. A perdre’l de vista, please!


nana moskouri
els francesos en el seu afany de quedar-s’ho tot van fer una opció a aquesta OPA grega amb cara de mestra d’escola de segon de primària, canta meravelloses cançonetes a la seva manera, com el pollastre de l’avia, musiques ètniques, operàtiques o estendards melòdics, un pastis indigest pel meu paladar



paloma san basilio
la veu mes odiada, però si tan sols fos per això potser no la posaria a la llista, es com aixeca les celles fent-se l’interesant amb caire intel·lectual però si aixeca massa el cap no la mireu de cara ja que per els forats del nas li podreu veure el seu pretensiós cervell gracies a l’operació d’estètica mes desafortunada (Carmen de Mairena apart) feta en el territori espanyol, el afaitat de nas mes desastrós desprès del de Michael Jackson, sentiu si us plau la seva pèssima versió de ‘el hombre de la mancha’ i vomiteu a gust, no es pot cantar pitjor



els comediants
res a veure amb ‘les comediens’ del gran Aznavour, aquesta troupe esta dirigida per el Sr. Joan Font, però poques vegades surt el seu nom d’una manera protagonista (tan sols en els assassinats que fa de tant en quant al Liceu). Aquest home deu tenir algun trauma de l’infància perquè tot ho empastifa de burdes nostàlgies de quan era xic, conseqüentment sempre rodejat de joguets pintorescos que ens han de fer molta gracia, que bonic tornar a l’infància! Tant de bo un capellà li hagués fet un apanyo darrer d’un confessionari per que hagués madurat d’una vegada.



claudia schiffer
una bleda d’alemanya, amb aires de bona noia, que potser si ho es, però se me’n refot, sempre imitant tan com podia a la mítica star dels 60’s Brigitte Bardot però sense arribar-li ni a la sola del prim tacó dels seus Manolos tan costosos, la Bardot mai va ser res especial com actriu de cinema, però físicament era la perfecció tant per la cara com per el cos, veure-la caminar i moure’s era un plaer de sensacions eròtiques poques vegades superades, en aquells moments de l’historia les noies finetes i amb cara de bona noia imitaven a la Audrey Hepburn (infructuosament) però totes les altres es pentinaven, es vestien i es pintaven la banana dels ulls exactament com la BB
La pobre Clàudia esta ja totalment oblidada, estic molt content que hagués fet molts diners i que visqui una vida llarga i regalada amb els seus fills i familiars mes propers



bob hope
estimat meu, no tinc res contra teu, però no te suportat mai, ets per a mi el còmic més patètic (i en tinc molts a la llista) de tota l’historia del cinema, soc de riure fàcil però tu, estimat Bob, mai m’has fet riure ni un segon, mes aviat quan et veia (amb la iaia i el pa amb xocolata) tenia unes ganes boges d’anar-me a casa i vull que sàpigues que jo sempre he estat, i encara soc, un tio que quasi m’ho empasso tot, però a tu mai de la vida, que hi farem



rosa novell
la deessa del teatre català, o així ho creu ella, tan posada i remirada, amb una veu engolada que la porta directament al parnàs tràgic de les grans dives que es fan i es desfan com la sardana, es quasi una copia de la Núria Espert (que tampoc sempre m’agrada) però la Sra. Novell es d’unes pretensions que em revolten l’estomac.
Li he vist quasi tot perquè m’interessava o be l’obra o be actors i directors, i sempre me l’he tinguda que tragar com una aspirina efervescent sense aigua, no puc dir mes, si el teatre fos Novell deixaria d’anar-hi



isabel preysler
poc a dir, freda com una rajola, es nomes plàstic de luxe,. Perquè me la tinc que tragar a tot arreu des de fa mes de trenta anys?



angelina jolie
mai he vist cap pel·lícula d’aquesta dona, diuen que n’ha fet algunes de discretes, excepcionals, cap (llegeixo les critiques)
No m’agrada la seva boca, els seus llavis son com dos bistecs esclafats ben al mig de la cara, em fa fàstic, ho sento si fereixo al pobre Brad, que te que llepar tot això.



nacha guevara
quan es parla estereotipadament del defectes que tenen els argentins en general es pot fer una llista molt llarga de curiositats i defectes, doncs bé la Nacha de noche els acompleix tots, es el paradigma de el que ‘no’ tenen de ser els Argentins, no vull dir cap dels seus defectes capitals perquè no vull que la màfia de Buenos Aires em deixi el cap com un colador

1 comentari:

Enric Archivell ha dit...

Hem fet gairebé un "bingo". Les úniques que a mí si que m'agraden són la Rosa Novell i la Nacaha Guevara (bé, aquesta darrera més que agradar-me mo em dóna al´lèrgia).

Un petó.