dilluns, 28 de gener de 2008

La escafandre i la papallona



Estimat Gabriel,
La pel·lícula que et vull comentar avui es un rara avis del mon del cinema per moltes raons, el seu director Julian Schnabel ha començat a dirigir molt tard i mai hagués pensat que un fora de sèrie del mon de les arts plàstiques deixaria el seu treball magnífic dins el nou expressionisme nord americà (te obres a tots els museus capdavanters del mon des de el MOMA fins al Reina Sofia) vint anys de treball pictòric de primera magnitud, es un foll enamorat del mon hispànic i de Gaudi, la seva dona es espanyola, tot de cop ens sorprèn en la seva primera cinta anomenada ‘Basquiat’ com homenatge al pintor mort molt jove del grup de Andy Warhol, desprès va rodar la segona obra ‘Antes de que anochezca’ amb el nostre Bardem, ben reconegut per aquest treball a Hollywood i sobtadament es despenja amb aquesta joia rodada en francès, ‘Le scaphandre et le papillon’ amb un tema i clima totalment francesos, una dificilíssima pel·lícula degut al problema que presenta el personatge simbòlicament tancat dins una escafandre i que tota l’acció està vista des de el punt de vista del personatge principal empresonat dins un cos inert però amb una memòria i fantasia de condicions impecables
Jo creia que desprès de ‘Mar adentro’ un tema límit com aquest havia tocat sostre però m’equivocava, la pel·lícula espanyola es magnifica i aquesta també ho es, però aquí hi ha tres seqüències tan extraordinàries que fa que la valori amb la mes alta puntuació, sort que he vist la pel·lícula a casa ja que al cinema hagués de reprimir-me els xiscles que he fet de emoció i de no poder creure el que estava veient.
Un cinema que millora a la persona que el veu es una fita però si l’embolcall es artístic, exquisit i metafòric, molt millor