Les 12 plagues: 12 - Espais Chill-Out

Uns espais geogràfics que encara que tenen un origen sobre 1990 per la musica sense substancia del mateix nom, han sorgit com un xarampió per tots els llocs de ‘bon gust’ a la ciutat. Molts hotels, discoteques, restaurants i també cases de particulars amb possibles, tenen aquests llocs de pretensions airades. Els llocs per seure són d’una incomoditat màxima ja que quasi sempre, per no trencar la estètica, els seients no tenen espatllera, o sigui que acabes amb la ronyonada feta pols. Les llums sempre amb formes arrodonides i rodolant per els terres de gespa o de lloses al voltant de les piscines, tendals blancs per recordar una mica aquelles tendes del desert on les caravanes hi feien aturada. Unes musiques que quasi no s’escolten i que no et diuen res de bo, res que no hagis escoltat als aeroports de tota la vida. La gent en aquest avorrits espais parla amb veu baixa o no parla, amb la copa a la ma el que fa es posar, com per la foto de moda en un món de luxe, però el fet es que no hi ha cap fotògraf. L’important es estar posant i semblar que ets algú. Es tan gran aquesta febre de mal gust, xerec i de nou ric que fins i tot s’anuncien casaments en espais Chill-Out, amb un petit càtering en el pressupost et pots casar com una reina en un ambient de desmesurada elegància estètica. Aquí si que no es pot fer els sublims actes de tallar la corbata al nuvi o de treure la lliga a la xicota. Dins un ambient tan fred el matrimoni te les possibilitat de durar molt poc temps, mal principi. També s’anuncien per Internet, empreses que t’instal•len un espai d’aquests a casa teva, si tens un petit pati o terrasseta et posen un parell de seients blancs la ombrel•la blanca , les boles de llum i gespa artificial i pots fer el mec cada nit amb la parella imaginant-vos protagonistes de pega, d’una festa amb els Vips de Marbella. Entre el braser de l’avia i el Chill-Out dels nets em quedo amb un cafè al bar de la cantonada.