Un dels llocs on més feliç em trobo, en la meva soledat de caminar per la sorra o nedar en fresques aigües. Despullat de recances i pensaments urbans el contacte del meu esperit i cos amb aquest petit tros de terra nostra em fa sentir un home feliç i en pau senzilla, desprès... quan els banyistes van arribant mica en mica i omplint el petit espai de culs i tovalloles ja tot canvia el meu paradis s’esvaeix i jo torno a casa i dic fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada