Les 12 plagues: 10 - Les exposicions de fotografia de petit format.

Que la fotografia es un art, es una asseveració que esta fora de tot dubte. La fotografia en blanc i negre com també ho és el cinema en blanc i negre és una de les culminacions artístiques més importants des de finals del segle 19. Llavors, perquè llisto la fotografia en aquest lloc de plagues variades? Doncs perquè el que no m’agrada és el veure exposicions de fotografies que a vegades no fan ni un pam de mida, amb el corresponent vidre per protegir-la i amb tres persones al voltant del teu cap que també volen veure aquella petita meravella sigui de Capa, Man Ray, Beaton o Avedon. Per veure les fotografies en aquelles penoses circumstancies prefereixo cent vegades veure-les a casa en la lluminosa pantalla Assus del meu ordinador. Un altre dels defectes que li trobo a les exposicions de fotografies és el que quan un nou fotògraf te la sort de muntar una exposició, té la gosadia de fer una obra important i innovadora. Munta una exposició amb 40 fotografies i pràcticament totes les fotografies són escandalosament iguals, pots veure una espardenya vella retratada de tots els angles possibles, a vegades acompanyada d’una clau rovellada, un altre d’una petxina i un cargol de mar. Ensopiment al màxim. Les llums poden estar ben donades i a l’exposició, aquells petits quadrets emmarcats en llistó negre, poden fer molt bonic i elegant, però el resultat per el meu criteri, fa que no tingui ganes de veure mai més aquest tipus de mostres en cap museu o galeria d’art. Hi ha coses que a casa es gaudeixen millor que no pas en espais públics, i les fotografies són una d’elles. El onanisme fotogràfic es gaudeix millor en la soledat del teu ordinador. Si alguna vegada algun artista ha tingut la fortuna de poder reproduir les seves fotografies sense vidre al damunt i amb una mida de grans dimensions llavors la cosa canvia per complert i la mostra pot ser una veritable experiència.