Les 12 plagues: 6 - Obres de teatre amb un sol personatge.

Quan vaig començar a anar al teatre d’adolescent, obres de teatre amb un sol intèrpret no ni havien, o al menys és el que jo creia. Un actor es va fer famós amb una obra per un sol intèrpret, Enrique Guitart i la obra ‘Las manos de Euridice’ aquesta obra es feia cada temporada i les dones de la burgesia barcelonina l’anaven a veure i en parlaven meravelles, jo quan la vaig veure em vaig avorrir mortalment i en aquell moment em va entrar el rebuig a aquesta formula teatral. Formula que avui amb la fastigosa crisis es fa molt sovint aquest invent, temporada rere temporada més de la meitat de les obres són de un o dos personatges. N’he vist moltes de obres de un intèrpret perquè com m’agrada el teatre m’empasso el meu disgust i compro l’entrada. També he de dir que moltes vegades la obra és tan bona o potser ho és la interpretació que no m’assabento de que la obra la esta gestant una sola persona, ara bé si la funció esta pensada per glorificar el bon fer del protagonista únic, tipus ‘Flotats’ per entendre’ns, llavors la funció se’m fa insuportable ja que no puc refugiar la meva mirada en cap altre persona dalt del escenari que no sigui la patum de torn, això és el que passava amb don Enrique Guitart. En aquest apartat no vull incloure els ‘one man show’ de Rubianes, Pawlowsky i molts d’altres genials actors que amb la seva sola presencia omplien l’escenari com si fossin les 50 Rockettes del Radio City Music Hall. Gracies al TNC i a vegades al Lliure o al Romea es poden veure peces amb molts personatges, això em fa feliç, em recorda les temporades de teatre que jo veia de molt jove a Barcelona, ja que es rebia la companyia Maria Guerrero de Madrid quasi cada temporada i es representaven obres clàssiques amb un munt d’artistes de una qualitat extraordinària, enyoro tant aquelles veus i aquells accents, desgraciadament es un món que esta ben mort.