Les 12 plagues: 5 - Fer cua per entrar a un restaurant.

El fer cua per anar a menjar a un restaurant és un esport que no practico. Haure fet cua per menjar com a molt deu vegades en tota la meva llarga vida. Son tantes les pel•lícules que s’han vist de gent que fa cua per captar uns pocs aliments en el transcurs de la historia en èpoques de gana i misèries, que penso que, fer cua perquè m’assignen una taula es un sacrifici que no vull fer i si tinc gana qualsevol cosa em plaurà en lloc de la fila de pacients persones que esperen l’assignació d’una taula. Aquesta premissa em val també per bufets oberts en festes familiars o inauguracions d’exposicions per dir un exemple. Quan veig que obren la veda del menjar a unes taules de bufet obert i la gent com si tinguessin un resort al cul es posen d’immediat en fila per ser els primers de triar i remenar a les safates de menjar sortit de la cuina, sempre ho he trobat penós. Snob que és un. Clar que gracies a aquestes manies obsessives que tinc quasi sempre quan arribo al meu destí les safates de carpaccio de bacallà i les de pernil serrà ja estan exhaurides i em tinc que consolar amb aquells ous farcits que no vol ningú i patates fregides del xurrer. És per aquesta funesta costum el que no m’agrada gens de la ciutat de Nova York, on per modest que sigui el restaurant triat, sempre has de fer una petita o llarga cua de comensals aspectants a que els hi assignen una taula i generalment sempre una noia vestida sòbriament amb una americana de tall masculí al estil Barbara Stanwick ens acompanya al lloc amb un mig somriure fred i lacònic, amb tot aquest anar i venir de les taules, la cua per entrar pot ser fins i tot de 15 minuts, cosa per a mi del tot inacceptable. Problema solucionat en altres viatges, fou llogant un mini apartament amb cuineta i microones i si hi havia un Deli proper encara millor.