Sissi emperadriu i els serveis de metro i bus de Barcelona.

Aquestes coses que contínuament t'envien sense demanar-ho per les xarxes socials a vegades tenen un bon ús. Vaig rebre no fa gaires setmanes un post sobre la conveniència de penjar-se habitualment per moltes bones raons que explicaven amb detall, jo vaig recordar que quan ara molt jove, ja des que al col·legi m'agradava penjar-me de qualsevol aparell adequat per fer-ho. Uns anys més tard vaig veure les habitacions privades de l'emperadriu Elizabeth (Sissi) d'Àustria i a les seves cambres més íntimes tenia unes anelles que sortien del sostre i una barra de fusta on ella habitualment es penjava com a pràctica gimnàstica per tenir bona salut i bona figura. Llavors vaig pensar que jo amb aquest detall m'agermanava amb la famosa figura reial. Últimament, feia molt temps que havia aparcat aquesta pràctica i en llegir el YouTube de les excel·lències d'estirar el cos mitjançant penjar-te i fer que els ossos vertebrals s'expandeixen i es relaxin de contractures variades.

Doncs bé el servei municipal de transport a les hores que jo l'agafo va o molt ple, llavors ningú veu res, o molt buit i, per tant, la poca gent que viatge està pendent del mòbil que té a la mà i no d'un avi que s'agafa de les baranes d'una manera molt especial.

Tant els vagons de metro com els vehicles de bus són diferents segons la línia que fan, per això les barres d'acer inoxidable són diferents i en diferents alçades el qual és magnífic per desenvolupar diferents exercicis i una de les coses més importants és que tots els mitjans de transport estan en constant moviment i en conseqüència amb les frenades i arrancades així com en les corbes del trajecte amb les dues mans ben agafades a la barana del sostre el cos va donant cops de banda fent treballar la diferent musculatura que tenim a l'esquena, cervicals i braços. Un útil i saludable divertiment gratuït que ens ofereix el molt noble i molt lleial Ajuntament de Barcelona.

LARA, el dia que ens vam conèixer, 08.03.24

George Nader i jo 2

 

A la feina va arribar el comprovant d'una expedició de roba en un paquet de mida mitjana per George Nader i que estava retingut a la duana. Nosaltres fèiem les importacions de tota classe de mercaderies i un dels nostres clients era una empresa que cuidava dels actors estrangers que treballaven a Espanya en pel·lícules.

George Nader era actor i jo que era molt afeccionat al cinema, a aquest actor no el coneixia de res. Aquesta empresa madrilenya va contactar amb l'actor americà per dir-li que havia arribat al port de Barcelona un paquet al seu nom amb roba procedent dels Estats Units i li van demanar còpia del passaport per fer el despatx de duana. 

Poc després l'actor George Nader va dir que li havia sorgit un compromís de treball als Estats Units i que havia dit a la productora espanyola que renunciava al contracte i, per tant, no venia a Espanya. Llavors li van dir que havien de fer amb el paquet de roba seva que teníem a Espanya. Va respondre immediatament que no ho tornessin a origen per no fer més gastos i que el paquet no el volia. Tot el que no reclama cap client, la duana espanyola, passat un temps prudencial ho envia tot a un departament d'abandó i destrucció. La companyia de Madrid li va dir a un dels caps de la meva empresa de Barcelona que diguéssim a la duana que aquella expedició anés a abandó i que ens fèiem càrrec de les expeses. 

Tot seguit un matí vaig anar a buscar el paquet per portar-lo al departament d'abandons i destrucció i com no, la curiositat m'havia mogut l'ànima xafardera que tots portem dins. 

I vaig obrir el paquet, amb la presència de la guàrdia civil i del meu mosso que és qui obria els paquets. Hi havia uns llibres al paquet, unes robes que no recordo com eren i dues camises per estrenar encara a les seves fundes de cel·lofana, eren d'estiu, d'una factura moderna i una roba de moltíssima qualitat, totes dues eren quasi iguales, una era de fines ratlles verdes i vermelles i l'altre amb ratlles de la mateixa mida verdes i blaves. 

No cal que digui que aquestes dues precioses camises van anar dins la meva cartera de documents professionals. Una vegada a casa vaig mirar l'etiqueta de la camisa i molt temps més tard crec que a Lloret, un entès en aquestes coses em va dir que era una botiga exclusiva de Rodeo Drive de Beverly Hills. 

Mai he tingut cap camisa d'estiu que m'hagi agradat més que la que jugava el verd amb el blau, que va comprar George Nader, però que vaig estrenar jo i que fins i tot de tantes rentades va sorgir un forat de sota aixella.

 

George Nader i jo 1

Qui és George Nader? 

 George Nader (19 d'octubre de 1921 - 4 de febrer de 2002) va ser un actor de cinema i televisió nord-americà. Va aparèixer en diverses pel·lícules de 1950 a 1974. A mitjans dels anys cinquanta van començar a sorgir rumors sobre l'homosexualitat de Nader. Quan va acabar la seva carrera a Hollywood, es va traslladar a Europa, treballant constantment i es va convertir en la segona estrella de cinema més popular d'Alemanya. El company de vida de Nader va ser Mark Miller, que més tard va treballar com a secretari personal de Rock Hudson durant tretze anys. Nader era molt amic de Hudson, heretant els interessos de la seva propietat.

https://en.wikipedia.org/wiki/George_Nader