Sí, molt tranquil he d'estar a partir d'ara, tenir llargs silencis i escoltar amb cara motivada conversa que no entenc. Avui s'hi juga molt, és la seva última carta en el joc de la vida laboral, he de fer-li costat, però no pressió, venen dies de nervis i llàgrimes. Per què he d'agafar aquest tren que no va enlloc conegut? Per què les picors i els dolors d'aquesta serp vírica que m'envolta el cos han aparegut justament ara, en aquest moment tan impropi. Sí s'ha acabat.
22/02/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada