Catedral de Barcelona,
records d’infància,
visites periòdiques,
itineraris immòbils.
Avui 3 de juliol,
i en la seva memòria,
he tornat a fer el mateix,
massa anys de separació,
d’allò i el que queda d’avui.
Uns pocs sants s’han mogut,
del lloc on eren,
inquiets per tanta estrangeria,
no pas l’Alegria allà a les fosques,
ni tampoc la Mercè amb la mirada perduda
en el no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada