divendres, 15 de febrer de 2013

Roger Coma 1997, i 20 anys






Vaig descobrir a aquest bonic noi en la pel·lícula ‘Carícies’ de Ventura Pons, potser la millor obra d’aquest director tan irregular.
En aquella filmació la historia on sortia en Roger era una de les més contundents i de contingut arriscat per la censura de segon quins països.
En veure aquella eròtica i quasi pornogràfica escena vaig pensar que el escollir aquell jove actor, fou només per les seves precioses atribucions físiques i que probablement faria poca cosa més en el món de l’interpretació ja que com acostuma a passar molt sovint, quan un actor o actriu són d’una bellesa fora de la mitjana comuna, els espectadors no sabem veure més enllà de magnificència física.
Aquest era el cas de Roger Coma, potser la criatura catalana més bonica de tota l’historia del cinema o teatre català, no tan sols per la seva corporietat escultòrica sinó també per la radiant llum que desprèn la seva pell.
El seu rostre és d’un cànon que faria felices als defensors de la puresa estètica de la raça ària i nòrdica tan infreqüent en el paratges de la riba mediterrània.
El temps m’ha desmentit i desautoritzat tots els meus pensaments de 1997 sortosament per l’actor, el bon actor que és a la actualitat Roger Coma.
Han passat quinze anys d’aquella afortunada experiència cinematogràfica i en Roger ha interpretat una quantitat enorme de diferents papers tant en el teatre, el cinema y sobre tot en series televisives, que tant ajuden a la economia dels actors i a les distraccions dels pensionistes.
Tot plegat un record per un noi intel·ligent que fent cas omís a la seva bellesa ha utilitzat el magí per fer un camí en el lloc que ell ha triat com a destí.
Ben be hagués pogut acabar com un sinistre Toni Cantó qualsevol.