Vaig descobrir a aquest bonic noi en la
pel·lícula ‘Carícies’ de Ventura Pons, potser la millor obra d’aquest director
tan irregular.
En aquella filmació la historia on
sortia en Roger era una de les més contundents i de contingut arriscat per la
censura de segon quins països.
En veure aquella eròtica i quasi pornogràfica
escena vaig pensar que el escollir aquell jove actor, fou només per les seves
precioses atribucions físiques i que probablement faria poca cosa més en el món
de l’interpretació ja que com acostuma a passar molt sovint, quan un actor o
actriu són d’una bellesa fora de la mitjana comuna, els espectadors no sabem
veure més enllà de magnificència física.
Aquest era el cas de Roger Coma, potser
la criatura catalana més bonica de tota l’historia del cinema o teatre català,
no tan sols per la seva corporietat escultòrica sinó també per la radiant llum
que desprèn la seva pell.
El seu rostre és d’un cànon que faria
felices als defensors de la puresa estètica de la raça ària i nòrdica tan
infreqüent en el paratges de la riba mediterrània.
El temps m’ha desmentit i desautoritzat
tots els meus pensaments de 1997 sortosament per l’actor, el bon actor que és a
la actualitat Roger Coma.
Han passat quinze anys d’aquella
afortunada experiència cinematogràfica i en Roger ha interpretat una quantitat
enorme de diferents papers tant en el teatre, el cinema y sobre tot en series
televisives, que tant ajuden a la economia dels actors i a les distraccions
dels pensionistes.
Tot plegat un record per un noi intel·ligent
que fent cas omís a la seva bellesa ha utilitzat el magí per fer un camí en el
lloc que ell ha triat com a destí.
Ben be hagués pogut acabar com un
sinistre Toni Cantó qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada