divendres, 18 de gener de 2013

Anna Lizaran









Les tres actrius més emblemàtiques de Catalunya són les que protagonitzen la pel·lícula ‘Actrius’ són les actrius que porten el ‘La’ abans del cognom, la Espert, la Sardà i la Lizaran. Aquesta última la més jove de les tres, és la que ens ha deixat,  no fa ni una setmana, amb consternació generalitzada i del tot justificada.
La Lizaran no era tan sofisticada ni diva com la Espert, ni tenia la faceta còmica quasi de pallassa de la Sarda però era la més complerta de les tres pels registres interpretatius que ens oferia als seus incondicionals del teatre,  per quatre dècades.
El tenir el teatre Lliure tan proper a casa meva fou una sort inimaginable perquè em va afavorir el veure quasi tots els seus muntatges sense cap mena de molèstia per la mandra de desplaçar-me com em passa amb el TNC i altres encara més llunyans.
La reina del Lliure sempre va estar la gran Anna, aquella proximitat de fila u, que es la que jo sempre trio, va fer que em extasies amb les seves mirades, els seus silencis i per que no dir-ho els seus brams quan s’emprenyava.
Avui vespre torno al Lliure, a veure l’ultima direcció den Pascual, serà molt trist pensar que mai més podré escoltar aquella veu potent i dominant que tinc gravada a l’anima.
A aquesta dama del teatre li dec moments irrepetibles i se amb tota seguretat que el seu forat no el pot omplir cap altre dona de les que tenim en el calaix del teatre català, malauradament.
No era el teu moment Anna, tenies encara dotzenes de papers que haguessis brodat amb el teu savi saber fer.