dimarts, 13 de juliol de 2010

Sant Enric

Aquesta nit ha estat horripilant a les quatre m’he despertat amb un mal de panxa molt dolorós i les conseqüents visites a can roca, ja no he pogut dormir més i el fet d’estar al despatx i jugant amb l’ordinador per la seva proximitat tan útil del bany d’un servidor i les converses amb un senyor del Rio de Janeiro que es biòleg i em te carència dins al 2x2 chat m’ha donat consells per treure’m aquell inoportú desgavell intestinal. Ja em veus a quarts de sis del mati fent coure arròs i descongelar un tall de lluç sense espina per que segons el professional brasiler digué que és el que em curaria sens dubte.


No ha estat una intoxicació per menjar un aliment en mal estat és que ahir desprès de dinar vaig fer de xofer per anar al vivers de plantes del Maresme i amb la calor que feia i els nervis de conduir amb presses (no n’estic acostumat) vaig tenir un petit tall de digestió.

A les dotze del migdia ja estava guarit completament i no tenia cap símptoma del que havia passat feia tant poc i com tenia molta calor m’he anat a la Barceloneta del meu cor a ficar el cul en remull i així he estat quasi una hora, beneïda hora que m’ha regalat el sant Enriquet des de el cel de cel·lofana i purpurines.

Moltes gracies a tots els que heu trucat al mòbil que he portat apagat per no molestar als banyistes de dimarts i al telèfon fix de casa, repeteixo, agraït i gracies en el meu nom i en el la Lana Turner que avui ha estat tot el dia fent-me companyia tot escoltant ‘Me muero, me muero’ de la meva comare Olguita Guillot.