dissabte, 20 de març de 2010

Tres Amors Jueus

Tinc tres grans amors tots ells són jueus, per aquest ordre d’aparició a la meva vida els seus noms són Leonard, Jerry i Stephen.
Foren amors que venen de molt lluny ells eren joves jo era un nen. Què tenien les seves músiques que m’encadenessin a les seves obres per tota les vides, les seves i la meva? Sí ho se, qualitat, tendresa, inspiració i aquest setè sentit que tenen molts artistes gais per contactar espiritualment amb els seus germans. Perquè els meus grans amors són també gais.
El Leonard em va entrar per primera vegada al cor quan un amor real no quimèric em posava ‘Maria’ al telèfon quan estava el exili per alguns mesos a Sant Sebastià del Nord. Desprès de festejar al telèfon em posava la ‘Maria’ de WSS, tot just estrenada a Broadway i molt lluny llavors de ser pel·lícula. Quan vaig tornar a Barcelona em va regalar el disc sencer i la Maria va passar a segon terme ja que moltes altres peces d’aquest gloriós musical m’agradaren més. A partir d’aquí vaig endintrar-me en totes les seves altres produccions, pretèrites i posteriors.
Era el més simpàtic de tots ells. Un adorable carallot. Es va casar i tot amb una dona.

El Jerry fou un regal físic i consistent com ho és un long play de l’època daurada d’aquestes joies, era una coberta groc intens i un dibuix sofisticat d’una lady desbocada, de títol ‘Mame’, un altre regal d’un altre amor real que em va emplenar la vida de musiques.
El que Jerry em va donar amb aquell disc, em cada una de les catorze pistes, escoltades cents de vegades no te preu. Encara avui desprès de tants anys escoltar-ho és la millor teràpia per posar-me de bon caire quan les coses no rutllen com haurien d’anar. El Jerry es llum i vida, amb ell sempre es Nadal i revetlla de Sant Joan.

L’últim en arribar va ser el tímid i silenciós Stephen, home de poques paraules i grans fets, quan vaig escoltar ‘now, later, soon’ i el vals de ‘A little night music’ em va guanyar per tota la vida i això que encara no havia arribat a els ‘clowns’.
La seva inspiració tantes vegades malaltissa com un vers de Byron o Shelley em porta a les tenebres infinites d’un orgasme etern.
Avui es l’amor que tinc més proper perquè la comunicació en parla més sovint que dels altres dos.
L’Stephen em fa trobar la part més fosca de mi mateix , hi ha cançons que quan les escolto sembla que estic emmanillat als peus del seu llit.

El Leonard va morir ja fa molts anys, el Jerry esta molt malaltet i em fa patir i l’Stephen el proper dilluns farà 80 anys i està tan guapo com sempre.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Leonard_Bernstein

2 comentaris:

federico bada ha dit...

Tres amors ben consistents, sì senyor. Tres grandíssims mùsisc per a tres etapes d´una vida

Joaquim ha dit...

RECLINATORI PER TOTS TRES