divendres, 9 de gener de 2009

Coses del gimnàs 2





Estimat Gabriel,
Dins el meu ‘stage’ del concepte gimnàs d’aquesta setmana vull fer unes petites reflexions sobre la immensa sort que els gais tenim en els establiments esportius i específicament en els gimnasos com es el meu cas ara mateix.
Cada vegada que estic fent les meves feines al vestuari, o sigui, no pensis de tort, despullant-me o vestint-me i tinc la sort de tenir a prop meu algun altra soci que esta fen també aquestes feines no puc mai de deixar de pensar que farien els meus companys hetero de vestuari si a tres pams del seu nas tinguessin una noia nua mostrant amb tota la naturalitat d’aquesta terra les seves tetes balancejant harmoniosament mentre se està assecant l’entrecuix i desprès es gires per posar-se els mitjonets sobre la banqueta i li mostres tot l’esplendorós cul rosadet cobert d’un polsim daurat desprès d’haver-se untat tot el cos d’una llet hidratant olorosa i fresca.
Doncs bé aquest plaer desgraciadament mai el podran gaudir perquè en el cas de que hi haguessin instal·lacions mixtes les connotacions serien ja molt diverses, el parany de la sexualitat ja jugaria el seu paper important i la innocència de la situació desaparegué d’immediat.
Jo mateix gaudeixo cada vegada, si es que hi ha sort, d’unes situacions com les que he aventurat per el meu hipotètic company hetero, ja que la proximitat que obliga la misèria de espai que donen de si els armariets per guardar la roba sempre tens a prop teu un o varis cossos que estan en fase de treure’s o posar-se roba, tan a prop que sempre puc llegir sense olleres les marques dels calçotets que porten o també quin desodorant es el que gasten i fins i tot puc sentir la seva olor.
Aquest regal que ens dona deu als gais de gimnàs tan als vestuaris com a les dutxes es quelcom valuós i apreciat per el que te de secret, silenciós i a la vegada místic, prou que en ho mereixem desprès de les conyes i males babes que hem de tragar a la feina, al carrer i a l’església, per no dir qui també ho pateix dins la família intima.
Tenen cossos bonics joves o no, pells lluentes i netes, sexes d’avui mateix, que per cert son molt millors que els de fa 20 anys, ja m’explicaràs perquè? Com pot ser que avui quasi tothom tingui el sexe bonic, cuidat i apetitós, pot ser que en tan sol dues dècades la codificació genètica hagi fet progressos, no ho crec. El que si veig es que quasi tots els homes joves del meu club porten rasurada i dibuixada la part pilosa que emmarca la seva virilitat per no dir que la seva pell es un suport on hi pots trobar els mes originals dibuixos a trets de tatuatges fets per molt expertes mans.
Be noi, aquí t’espero assegut a la banqueta, cordant-me molt lentament les sabates per poder gaudir uns minutets mes de l’espectacle.

6 comentaris:

gaia ha dit...

Hola!
He visitat el teu blog i m'agradat, sobretot les fotos d'en Pascal Meunier dels hammams d'Egipte.

julianen ha dit...

graciès Gaia, això es com una amanida d'estiu, que hi ha de tot

glamboy69 ha dit...

Sluurrrp!
Mira que fa anys que no trepitjo un gimnas pero veient les teves fotos, m'acabaen d'agafar unes ganes...

julianen ha dit...

les fotos no son del meu gimnàs, es clar, no vull que m'expulsin per voyeur, pero el personal sí es igual o a vegades millor

charlitox ha dit...

Bonitas fotos,
las has hecho tú?

julianen ha dit...

no, que va, mi gimnasio es un poco más cutre