dilluns, 27 d’octubre del 2008

Maricultes i marisàvies



Estimat Gabriel,
En aquest globalitzat i mediàtic món hem après, encara que no vulguem, moltes coses i no sempre inútils. Com vull estar al dia de totes les novetats que cuinen els cervells dels joves m’empasso un munt de blocs cada dia tant de casa nostre com de casa dels veïns i també del estranger, i bé en un bloc d’un xicot madrileny i divinament guillat em va fer descobrir dues paraules noves que les trobo molt encertades tant per el seu brillant so com per el seu contingut etimològic, i aquestes paraules són: mariculta i marisàvia, al primer cop vaig pensar que el seu sentit era idèntic i que volien dir el mateix, però m’equivocava ja que correspon a dues tipologies ben diverses. I així s’explica:
Les maricultes són l’amplitud del saber mundial, son l’esperit del renaixement transvasat al segle XXI, saben de tot, opinen de tot i com parlen molt i de tot, aclaparant una mica als seus escoltadors, ja que desgraciadament la gent està mes al aguait dels problemes de ‘Ventdelplà’ que de la vasta cultura que atresora l’esperit de la mariculta, per això quasi sempre callen o si parlen es per donar una simple contesta de conformitat del que opina l’efervescent mariculta, cosa que molt li agrada, ja que és bo el que et reconeixen tota la feina que porta el llegir, escoltar i veure les intricades fons del saber universal.
Fins aquí tot va bé, però a les trinxeres mes ocultes s’amaga un personatge perillós que potser sap quantitativament menys però específicament sap molt més i aquí es on surt del seu amagatall la marisàvia.
Les marisàvies tenen com missió a la vida el esmenar la plana a les maricultes, ja que aquestes últimes amb al seu atabalament de parlar i parlar de tot i molt s’equivoca moltes vegades i això es el pretext perfecte perquè l’armaritzada marisavia surti a la llum i ens il·lumini amb el seu saber infinit, tasca ben fàcil ja que com les aportacions que porta a la conversa són tan especifiques i recargolades, ningú te ni idea del que està parlant la marisavia i el seus doctes parlaments sempre queden sense resposta par part dels oients. Una imposició absolutament necessària de les marisavies es que sempre parlin seriosament mai poden fer ni el més lleuger comentari sarcàstic o d’humor, han de renunciar a la conya mediterrània per fer-se respectar i valorar les seves lliçons ‘honoris causa’ perquè no hi hagi cap fissura al contingut de les seves paraules.
Ara m’adono que ben mirat aquestes dues tipologies em son ben necessàries per viure com deu mana encara que potser aquí, a casa no ni ha d’aquests imprescindibles personatges i tindrem que continuar llegint el que diuen les nostres amigues madrilenyes.
El que em fa por, Gabriel, es que jo unes vegades soc l’una i altres vegades soc l’altre, què hi farem!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé de que me suena......
La foto.. tremenda

Anònim ha dit...

Wooo!
Jo em consider-ho ultramarculta1
De fet avig escriure un post sobre el tme fa temps: http://glamboy69.wordpress.com/2008/06/25/com-ser-una-mariculta-i-no-morir-en-lintent/