editor clandestí

Estimat Gabriel,
Ara ja fa molt de temps que no saps de mi i cada vegada que pensava amb el meu trancat mirall em sentia molt pesarós i culpable d’aquesta sequera meva pel que fa a les meves paraules que sovint t’adreço. La veritat es que tenia poc a dir i per altra banda em bullia al cap una idea que tinc des de fa molts mesos. He de dir-te que m’he fet editor de llibres clandestí gracies a aquesta meravella anomenada Internet i amb totes les eines que et posa a les mans vaig assabentar-me que des de casa podies fer uns llibres de fotografies sense gaires complicacions, pensava que seria difícil i que els resultats podrien estar no gaire convincents, i dit i fet, em vaig posar mans a l’obra primer vaig començar amb un llibre de fotografies de la meva vida jovenívola amb tot el risc que això ens porta, es a dir fotografies de qualitat molt pobre, colors esmorteïts i la feina d’anar escanejant una per una, una vegada vaig tenir el llibre a la ma vaig trobar que el resultat era prou satisfactori i aleshores em vaig animar a fer el projecte de uns quants llibres monogràfics de contingut artístic.
Vaig pensar, vull fer el llibre que si entres a una llibreria i el veies exposat una vegada fullejat no podria estar-me de comprar-ho, tingues el preu que tingues i així van sorgir els projectes per un llibre per cada una de les matèries que cito: escultura, pintura, dibuix, fotografia, la meva obra pictòrica i cinema, ara de moment en tinc uns quants ja impresos i titulats amb estranys noms inventats com tot lo meu.
Estic prou content del resultat i m’omple les hores buides desprès del canvi substancial que la meva vida ha tingut des de el mes de març, et prometo que no tardaré tant en escriure’t i que cuidaré aquest lloc com es mereix.