Szabolcs Brickner

Estimat Gabriel,
Quin prodigi de bellesa m'ha regalat la televisió belga avui dia de Corpus plujós, humit i antipàtic, doncs si, aquest cap de setmana ha estat la final del concurs de cant ‘Reine Elizabeth’ i tant l’organització com els participants els he trobat d’un nivell mes que acceptable i no vull semblar com un savi pedant que tu tant detestes, però si no hagués estat perquè ha guanyat el primer premi un xicot elegant per dintre i per fora amb una veu preciosa, emotiva i càlida que m’ha captivat no hagués escrit aquesta pagina.
El pots escoltar o veure aquí:
http://www.cmireb.be/fr/
Una dotzena de peces cantades per aquest jove tenor hongarès les dues ultimes sessions del concurs, que es diu Szabolcs Brickner i que de segur sentirem a parlar si la sort i les facultats l’acompanyen per els anys vinents. Que ho gaudeixis!

La casa tremola

Estimat Gabriel,
Estem d’obres com ja saps, tot el carrer amb el ventre obert com un porc amb les entranyes desbaratades, això ja fa dos mesos que dura i el que es pitjor es que en tenim per tot el que queda d’any, grues, camions, excavadores i tractors tot el dia, la casa tremola totes les hores de llum diürna, per el moment no hi veig esquerdes a la façana però ja veurem que passa, moltes de les coses que fan un dia les desfan tres dies desprès com una Penelope beneïda per Construcciones y Contratas, si un obrer treballa es ben segur que tres s’ho miren, tots els comerços del carrer estan desesperats perquè han perdut més de la midat de la clientela i pel que fa els subministres a les botigues es dramàtic ja que no poden estacionar la furgoneta del repartiment ni al carrer ni tan sols a la plaça. Estem patint un petit ‘Carmel’ i l’ajuntament no diu ni piu ni a botiguers ni a veïns avanç de començar les obres aquest carrer sempre estava ple de policia municipal ja que com era zona blava sempre estaven a sobre del que es passava del horari d’aparcament i també controlant als propietaris de gossos perquè les caques es recollissin com mana la llei, ara fa dos mesos han desaparegut, fulminats per decret, tot va be, com mes durin les obres, mes diners costarà als contribuents y mes calers es ficaran a la butxaca amb el tant per cent que treuen de les dos constructores que estan implicades amb aquest bunyol.

editor clandestí

Estimat Gabriel,
Ara ja fa molt de temps que no saps de mi i cada vegada que pensava amb el meu trancat mirall em sentia molt pesarós i culpable d’aquesta sequera meva pel que fa a les meves paraules que sovint t’adreço. La veritat es que tenia poc a dir i per altra banda em bullia al cap una idea que tinc des de fa molts mesos. He de dir-te que m’he fet editor de llibres clandestí gracies a aquesta meravella anomenada Internet i amb totes les eines que et posa a les mans vaig assabentar-me que des de casa podies fer uns llibres de fotografies sense gaires complicacions, pensava que seria difícil i que els resultats podrien estar no gaire convincents, i dit i fet, em vaig posar mans a l’obra primer vaig començar amb un llibre de fotografies de la meva vida jovenívola amb tot el risc que això ens porta, es a dir fotografies de qualitat molt pobre, colors esmorteïts i la feina d’anar escanejant una per una, una vegada vaig tenir el llibre a la ma vaig trobar que el resultat era prou satisfactori i aleshores em vaig animar a fer el projecte de uns quants llibres monogràfics de contingut artístic.
Vaig pensar, vull fer el llibre que si entres a una llibreria i el veies exposat una vegada fullejat no podria estar-me de comprar-ho, tingues el preu que tingues i així van sorgir els projectes per un llibre per cada una de les matèries que cito: escultura, pintura, dibuix, fotografia, la meva obra pictòrica i cinema, ara de moment en tinc uns quants ja impresos i titulats amb estranys noms inventats com tot lo meu.
Estic prou content del resultat i m’omple les hores buides desprès del canvi substancial que la meva vida ha tingut des de el mes de març, et prometo que no tardaré tant en escriure’t i que cuidaré aquest lloc com es mereix.