Foto de família, posem data, jo diria, per la cara de postadolescent que fa el meu germà, 1946 o 1947. Un casament, el nuvi era el fill de la cosina germana del meu pare, l'Elvira la fundadora al costat del seu marit d'un dels millors restaurants de Barcelona, Casa Leopoldo, ara ja, llegenda urbana.
Aquesta fotografia jo la titulo 'Ensarronada', ja que és molt estrany que asseguessin al Ricardo aquí perdut entre aquestes quatre noietes en lloc d'estar amb la resta de la família, pares, àvia, oncles que estaven col·locats unes files darrere. El secret del misteri és que la noia que es veu en la foto a la dreta del meu germà és la germana del nuvi i l'Elvira molt unida per estimació amb nosaltres va fer tot el possible per combinar un casament entre el Ricardo i la seva filla, cosa vist avui dia impensable perquè ell ja s'havia fixat en la filla de la botiga de queviures a prop de casa, la Roser, i si encara no hi havia parlat, estava a punt de fer-ho, car després de la foto va venir un festeig molt llarg.
Bé tornem a la foto del casament de l'hereu del restaurant com he explicat el meu germà no va picar l'ham que va planejar l'Elvira i passen els anys, German, el nuvi i la seva dona, van tenir una única filla anomenada com la seva mare, Rosita i era uns pocs anys més jove que jo. La maquinària de planificació familiar va voler llavors a veure si la Rosita i jo quallàvem alguna mena d'allioli per compensar el que no va poder ser quasi vint anys abans entre el Ricardo i la germana del nuvi l'Alícia, una dona que amb el pas del temps vam tenir la sort de compartir moments magnífics de família al seu restaurant.
