SANT FRANCESC A VILANOVA

 

Miracles de la modernitat

 

 Miracles de la intel·ligència artificial, aquí una fotografia molt antiga de quan tenia tres anys de la mà del meu pare i que ara s'ha convertit en un vídeo entranyable per unes mans sabies que saben fer aquestes coses modernes.

 

  I aquí un vídeo extra

UNA NIT TEATRAL FAMILIAR AMB LA CUBANA

ECO DE SITGES 18.07.2025

CONTRACTURA I REMEIS

EN MOMENTS AIXÍ EL MÓN S'ATURA

 

Estàs a la cuina, tens un ajudant voluntari amb ganes de participar, li vas parlant del que posarem per l'aperitiu, li dius que si això li agrada o si prefereix aquesta altra cosa, et diu que sí, que li agrada tot i que ho posem tot, tens una conversa assossegada i tranquil·la amb un parent que només té vuitanta anys menys que tu i penses la fortuna que tens de poder viure aquests moments de comunicació de tu a tu, tan normal i tan bonics en plena Festa Major del poble.

CLATELL ENDOLORIT

 Avui mentre estava sota el raig virulent d'aigua calda actuant com cal sobre les meves cervicals endolorides tenia pensaments filosòfics que tant em distreuen. Aquest matí quan he sortit de la boca del metro de Drassanes, ben d'hora amb un sol acabat d'estrenar he tingut unes fiblades molt doloroses a un punt concret del meu clatell que han estat molt properes de fer-me agafar el metro de tornada a casa i prendre la pastilla adequada a l'intens dolor que tenia, però he pensat que potser fora millor anar al club de natació i fer un tractament a la zona d'aigües de les noves termes que tenim la sort de tenir des de fa només dos estius.

Doncs bé, jo estic sota la forta mànega de pressió de molts petits raigs atacant la part endolorida de feia tan sols mitja hora, i el meu cap pensa i pensa en tot i sobretot en el perquè de tot plegat, i amb certa sensatesa recordo a totes les persones amigues o de la família que quan travessaven el perillós estret dels vuitanta anys començaven a sorgir com bolets a la tardor de la vida, dolors, taques, carències i moltes altres coses inconvenients i sempre sense avisar, d'un dia per l'altre, un instant que fa trontollar la present actualitat. Tots ells es queixaven i volies que tu els escoltessis amb especial afectuosa atenció i amb alguna altra paraula de consol.

Jo sota el raig reparador pensava que ara em toca a mi, per quina santa butlla vaticana he de ser un privilegiat i no patir totes les desgràcies que han sofert els que han arribat a aquesta edat de perill constant, sobrepassar el 80. Doncs no! Jo com els altres patir quan toca i prendre pal·liatius per evitar el molest dolor que fa que el dia estigui núvol per a tu encara que al carrer fa un sol de fregir llangardaixos. Jo com tots els altres, sense evitar el calvari de les malalties geriàtriques i anar tirant, que tampoc és per amargar la vida dels que m'envolten i a mi mateix, tampoc.

EL CONFLICTE DE SANT ENRIC

Com a preludi he de fer un comentari, quan jo vaig néixer i des de sempre ningú celebrava el dia de l'aniversari del naixement, en canvi, el dia del Sant que adornava la teva persona de per vida era una gran celebració, Mercè, Ricardo, Roser era el gran dia. Jo vaig celebrar a casa per vint anys (em feien el menjar que més m'agradava, la crema catalana) cada dia 15 de juliol, però a partir de 1962  i el més gran Concili Vaticà gràcies de Joan XXIII, es van modificar moltes coses arcaiques de la religió i es van modificar dotzenes dels dies dels sants del calendari per posar-los més d'acord amb els fets històrics, sant Enric en va ser un d'ells com també Joaquim, Gabriel, Bonaventura (que és el que ara té el dia 15) i un llarg etcètera. 

A l'Enric li van donar el 13 de juliol, dos dies abans de l'habitual. I això va causar un gran trasbals a tres integrants de la família, Enriqueta Hita, Enric Garí i Enric Garcés oposant-se amb fermesa a la disposició vaticana i van comunicar a quatre vents que ells no estaven disposats a canviar el dia i que ells ho continuarien celebrant com sempre el dia 15. La part Falgá de la família i la part Garcés van prendre deguda nota d'aquesta resolució. 

Jo pel meu compte amb la meva colla d'amics vaig canviar el 15 pel 13 i tan content i la Carmen em va fer la crema catalana el 13 i el 16 també que era el seu sant i fins ahir que a Sant Llorenç de Morunys vaig menjar una coca d'ou ensucrada i unes lioneses king size per anar seguint la vida que porto amb molt bon humor.

L'INCREÏBLE I SORPRENENT IA

 

Fotografia autentica i que li demanes a la IA, a la seva aplicació que la millori de color i de definició, al cap d'un moment t'envia la foto rectificada segons el criteri estètic de la IA 

Sense paraules, estem ben aviats.

SEMPRE EL MAR

 

Sempre he estat atret i lligat pel mar, no soc de llacs, de rius o de piscines, si no hi ha un altre remei si va, però la màgia que tenen les onades, l'olor de les aigües i la immensitat de la línia recta a l'horitzó llunyà em fa entrar en una mena d'èxtasi místic quan estic sol davant d'aquest miracle de la natura tan proper i tan meu.

24 DE MARÇ

Moltes gràcies a tots, hi ha un numero en la vida de casascú que pot ser 70, 75 o 80, cadascú tria el seu, que el dia en que es fan els anys es converteix en un dia important perque saps que la pel.licula s'acaba clar que hi ha molts films que tenen tres o quatre finals, un darrera l'altre. A veure si tinc sort!

SANTA RITA Barcelona 22.05.2025