dimecres, 13 de febrer del 2019

FEDE: Musicals sense pare ni mare 4

















FREDERICK LOEWE (1901-1988)

Compositor Austríac-Americà jueu nascut a Berlín. Acompanyant al seu pare que era tenor de opereta va arribar als Estats Units en 1924 i no va esser fins a 1938 que va poder fer la seva primera estrena. El encontre amb Alan Jay Lerner en 1942 va esser fonamental per a tots dos i la seva relació privada una mica dubtosa, tant es axis que en 1957 Loewe va divorciar-se de la seva muller i Lerner de la seva tercera (la actriu de cinema Nancy Olson), encara que va casar-se 5 cops mes, mentre que Loewe ja no va casar-se mai mes. El tandem Lerner-Loewe va donar a Broadway uns títols màgics que van esser passats al cinema, un de ells va recorre el camí invers ("Gigi") del cinema a Broadway.

Great lady- 1938.- musical (l'únic musical amb llibre no de Lerner)
What´s up- 1943- musical (primer llibret original de Lerner per a Broadway)
The day before spring- 1945- musical
Brigadoon- 1947- musical (preciosa fantasia musical situada a Escocia, portada al cinema en 1954, tinc el cast original i diverses versions posteriors, la peli i la banda sonora)
Paint your wagon-1951- musical (un altra joia musical que va esser portada al cinema amb nou argument i cançons afegides de Andrè Previn, tinc el cast original y versions posteriors, la peli i el sound track)

Loewe va col.laborar amb altres compositors (Bernstein, Lane,...) en títols no incluibles aquí.
















MEREDITH WILSON (1902-1984)













La inclusió d'aquest compositor americà nascut a Mason CIty (Iowa) es un pel forçada ja que no mes va musicar tres comèdies i dos no poden esser incloses aquí car es basen: una en un personatge real (Molly Brown, famosa per salvar-se del enfonsament del Titanic i el seu esforç per salvar a gent en aquell naufragi) i l'altre es la versió musicada del film "De il.usió  també es viu" ("Miracle on 34th Street"). peró el seu primer musical es un dels títols mes importants de la historia de Broadway. Per altra part va escriure molt per al cinema i per bandes i solistes famosos.

"The music man"- 1957- musical (alguns personatges estan lleugerament inspirats en éssers reals, però la idea i libretto son originals i escrits per el propi Wilson, amb l'ajut de Franklin Lacey que va reduir els diàlegs i varen suprimir 22 cançons de les 44 composades al llarg de 7 anys per aquesta obra que va estar en cartell 1357 funcions amb Robert Preston i Barbara Cook-el seu únic éxit, pesi a la seva fama i bonica veu). La partitura es una preciositat i el número "Seventy six trombones" aixeca de la cadira. Tinc el cast original, el de Londres amb Van Johnson i altres, les dues versiones filmades 1962 i 2003) i la banda sonora de la primera versió cinematogràfica.


















RICHARD RODGERS  (1902-1979)













Poor little Ritz girl-1920
Dearest enemy-1925 (boníssima) (tinc versió CD y DVD)
The girl friend-1926 (tinc disc)
Present arms-1928
Evergreen-1930 (molt bona-tinc la versió fílmica)
Simple Simon-1930
America´s sweetneart-1931
Jumbo-1935 (fabulosa-tinc la peli i el soundtrack)
On your toes-1936 (una de les millors partitures-tinc disc, CD, DVD,...)
Babes in arms-1937 (una joia-tinc moltes versions de tot)
Too many girls-1939- (tinc disc i peli)
Higher and higher-1940 (tinc peli)
Allegro (molt bona i poc coneguda, tinc varies versions en CD)
Me and Juliet-1953
No strings-1962 (musical molt agradós)




















HAROLD ARLEN (1905-1986)











Un dels mes coneguts i admirats compositors de cançons per a solistes i films. La seva cançó "Over the rainbow" està considerada la millor del segle XX, encara que la seva creadora, Judy Garland (en la pel.lícula  "The Wizard of Oz"-1939) va arribar a odiar-la de tant cantar-la. Aquest tema i la extraordinària "The man that got away" escrita també per a Judy Garland en el film "A star is born" (versió 1954) constitueixen els cims vocals de la gran cantant/actriu. També son de Arlen: "Get happy", "Stormy weather", "Blues in the night", "That old black magic",...fins a 500, la majoria grans èxits. Com quasi tots els grans de Broadway era jueu i el seu pare era cantor de sinagoga.

You said it- 1931- musical
Hooray for what!- 1937- musical (amb els grans èxits "Down with love", "God's country" i la cançó títol)
Jamaica- 1957- musical (amb 20 estupendes cançons a major gloria de Lena Horne i Ricardo Montalban). Tinc el cast original.










JULE STYNE (1905-1994)













Nascut a Londres de família ucraïnesa jueva i remarco la seva religió car la gran majoria de compositors dels musicals de Broadway que van arribar a esser famosos, pertanyien a aquesta creença. Va esser compositor per al cinema abans de dedicar-se al teatre musical i va aconseguir grans èxits com "I'll walk alone" i "It´s magic". L'Oscar a la millor cançó li va arribar amb "Three coins in the fountain". del film del mateix títol que originalment s'habia rodat com "We believe in love". Es l'autor del millor musical de tots els temps, segons l'opinió dels crítics mes qualificats i també ho es per a mi i es tracta de "Gypsy", basat en les memòries de la reina del Strip-tease la llegendària Gypsy Rose Lee. Quan es va portar al cinema el musical "Wonderful town", Bernstein no es va posar d'acord en els responsables i la musica utilitzada no va esser la seva sinó de Jule Styne i el títol va passar a esser "My sister Eileen", com la peça teatral original. Tinc totes les seves comedies musicals y les versions cinematogràfiques amb els seus "soundtracks", excepte "One night stand". Es considera el rei de les obertures de Broadway i el tema "Everything's coming up roses" ha esdevingut un himne no oficial del teatre musical, pertany a "Gypsy" i la obertura de aquesta obra es considerada la millor composada per al teatre musical.

Bells are ringing- 1956- musical (partitura excel.lent  a major gloria de la gran Judy Holliday, amb els super-hits "Just in time" i "The party is over")
Do-re-mi- 1960- musical (amb la meravellosa cançó "Make someone happy")
One night stand- 1980- musical (fracàs absolut)

Tots els grans èxits de Styne es basen en peces teatrals, biografies de grans personatges o fets verídics que no pertanyen a les intencions de aquestes seleccions, com "Gentlemen prefer blondes", "Funny girl" i la citada "Gypsy".