dimecres, 27 de febrer de 2019

FEDE: Musicals sense pare ni mare 5































Harol Rome (1908-1993)











Compositor nord-americà  molt apreciat  tant a Broadway com a Hollywood. De religió jueva, com la majoria dels autors de musicals, va destacar en diverses "revues", la de mes èxit va esser "Pins and needles" (1937) amb 1.108 representacions, però no es pot oblidar "Call me Mister" (1946) y famosos y esplèndids musicals com "Wish you were here" (1952), "Fanny", "Destry rides again" i "I can get it for you wholesale" (debut a Broadway de Barbra Streisand) pero cap pot esser destacat en aquestes llistes com original per que tots es basen en films y obres conegudes. Es autor de "standards" tan famosos com "F.D.R. Jones" (gran "hit" de Judy Garland), "South America, take it away" (triomf de Betty Garrett), "Cry, baby, cry", ; "Pocketful of dreams", "Wish you were here" ("hit" de Jack Cassidy) i "Miss Marmelstein" (la cançó que va llençar al estrellat a Barbra Streisand). Pero no te musicals originals, com passa amb el fenomenal Leonard Bernstein.Tinc tots els musicals de Harold Rome en CD i moltes cançons del seu "output" per diversos cantants.










.










Frank Loesser (1910-1969)


Compositor nascut a Nova York, fill de pares jueus procedents de Alemanya, va dedicar-se a la música de ben jove component cançons, primer com a lletrista i desprès music i lletrista. Una cançó seva composada en 1944 i arxivada va esser incorporada a la banda sonora del film "Neptune's daughter" (amb Esther Williams) i va guanyar l'Oscar de 1949, tot un èxit, i es diu "Baby, it`s cold outside" i encara es canta i es grava, es un doble duet però se interpreta com standard per solista. Els seus musicals han estat anys en cartell i son molt valorats, però gairebé tots tenen antecedents literaris o teatrals ("Where´s Charley?", "Guys and dolls", "The most happy fella" (en realitat una òpera), "How to succeed in business without really trying" i han passat la majoria al cinema. Tinc tots els musicals i les versions cinematogràfiques i bandes sonores, amb l'excepció de les "revues".

"Greenwillow"- 1960- musical (única actuació de Anthony Perkins en un musical teatral; en TV va interpretar el inquietant musical "Evening Primrose" de Stephen Sondheim).









 Burton Lane (1912-1969)













Compositor nord-americà, també jueu. ja el dubte de si es deia Burton Levy o Morris Hyman Kushner, que te l'honor de esser el descobridor de Judy Garland quan aquesta tenia 13 anys, encara que sola i amb les seves germanes havia fet pel.lícules curtes des-de els tres anys i havia actuat en públic també amb elles, sense tenir massa reconeixement popular. Ell la va presentar a la MGM i va esser amic seu fins a la mort de ella. Li va composar una maquíssima partitura per al film "Meet me in Saint Louis" i per altres títols. Va dedicar-se tant al cine com al teatre musical.

Hold on to your hats- 1940- musical (amb Al Jolson i Martha Raye i una fastuosa presentació escènica)
Finian's rainbow- 1947- musical (un dels títols gloriosos de Broadway amb una meravellosa partitura en que destaquen moltes cançons però en especial "Old devil moon" i "If this isn't love", va passar al cinema amb Fred Astaire, sent el seu últim film musical). Tinc diferentes versions, la peli i el "soundtrack".














Hugh Martin (1914-2011)


Es el autor mes longeu -en quan a composició- de tota la historia de la musica nord-americana. Va estar actiu des-de 1937 com arranjador i des·de 1941 fins a 2011, any en que va morir, en totes les seves especialitats . Adventista de religió i membre de la Beta Beta Chapter of the Alpha Tau Omega Fraternity. Apart de compositor va esser lletrista, arranjador, mestre vocal i autor teatral. Es famós per haver composat tres cançons ("The trolley song", "The boy next door" i "Have yourself a merry little Christmas", aquesta s'ha convertit en imprescindible al Nadal, junt a "White Christmas" de Irving Berlin) de "Meet me in Saint Louis", pel.licula interpretada per Judy Garland, segons afirma en la seva biografia, mentre que Burton Lane que se adjudicava la autoria no mes va composar les altres cançons, arrenjar altres populars i el reste de la partitura.

Best foot forward - 1941- musical (amb la col.laboraciò de Burton Lane, també en la versió cinematogràfica, amb una partitura fresca i molt del moment "hot" del boogie-woogie, amb "hits" con "The three B's" i "Buckle down, Winsoki!" i intèrprets com Nancy Walker, June Allyson i Rosemary Lane, les dues primeres van sortir al film). Va haver un revival off-Broadway famós a 1963 amb Liza Minnelli (debutant en teatre) i Christopher Walken i el rol de Rosemary Lane (Gale) el va arrivar a fer Veronica Lake.

Look ma, I'm dancing! - 1948- musical (a major gloria de la còmica Nancy Walker, encara que el èxit musical el va tenir Harold Lang amb la cançó  "Gotta dance" que obre el musical.

Love from Judy- 1952. musical (estrenat a Londres, amb una partitura no gaire inspirada).
 Tinc versions d'aquests títols en Cd i Lp tant de les teatrals com de les cinematogràfiques i tant d'aquests con dels no originals.



















Leonard Bernstein (1918-1990)



Es tan important aquest personatge en el mon de la musica, tant en musicals com en òpera i simfònic i en direcció que, encara que original per Broadway no mes te un ballet, es imprescindible nomenar-ho, ja que es autor de la "trilogia de Nova York" ("On the town", el fabulós "Wonderful town" i el super conegut "West side story"), de "Peter Pan", de "Candide" i del fracassat "1600 Pensylvannia Avenue", apart de les seves òperes "A quiet place" i "Trouble in Tahiti" i del enigmàtic títol  "The race to Urga" que no va completar però es va estrenar en 1987 en una sala del Lincoln Center. Tots aquests títols tenen antecedents literaris i no poder esser inclosos en aquestes llistes, però es tenen que citar.

Fancy free -1944- ballet (va originar el magnífic musical "On the town" que posseeix una partitura extraordinària i va esser portada al cine com també  "West Side Story")

Tinc tota la seva discografia  com a compositor  i de "Wonderful town", el meu musical favorit de Bernstein, tinc 12 versions diferentes, ja que ha estat el mes gravat, però no va arribar al cine per discrepàncies amb els responsables de la versió cinematogràfica que es va dir "My sister Eileen" i amb una estupenda partitura de Jule Styne, però no tan bona com la de Bernstein.