Vallcarca

Vallcarca, és un districte de Gràcia, és un lloc que de alguna manera està lligada a la meva historia més remota. Quan era petit algunes vegades al any anàvem a Vallcarca, al terreny que el babi Mero havia comprat i la família anàvem a fer dinars quan feia bon temps alguns diumenges. Per a mi anar a Vallcarca era la fi del món, del meu món. Jo deuria tenir en aquells moments 4 o 5 anys i llavors vivíem al carrer de Lleida a tocar de la plaça de Espanya, per arribar al terreny de l’avi teníem que agafar el tramvia 50 que ens portava fins a la plaça de Lesseps on tenia el final i allí agafàvem un altre, que no recordo el numero que pujava per República Argentina i ens deixava a la parada que tenia just al començament del Pont de Vallcarca i de allí fins al terreny enfilat a la petita muntanya ho teníem tot caminant. A passar per el pont de Vallcarca alguna vegada havia escoltat que moltes persones que estaven fastiguejades de la vida s’havien tirat pel pont anant a caure al carrer que passava uns 30 metres per sota. La idea de que algú voluntàriament es llancés al buit era un sentiment que m’esfereïa i que per aquesta raó m’ha quedat gravat tota la vida. Per sempre més la paraula Vallcarca va lligada amb suïcidi. Del terreny poc recordo, se que donava a dos carrers, pujant un graons ens trobàvem en un espai amb arbres i rectangular, amb una mena de barraqueta per posar-hi eines, cadires i taula, al fons del terreny hi es veia una barana de columnes que donava vistes al carrer de baix que quedava ensorrat i al qual no si tenia accés. Això es tot el que recordo, no puc recordar cap persona de la família trepitjant aquell lloc i en canvi l’espai geogràfic si que el tinc prou ben gravat a la memòria. Avui he tornat a fer el pont i la distancia que hi ha des de el pont fins el carrer on passen els vehicles creuant-lo, no es tant gran com la que la meva memòria pensava però si que hi ha suficient espai per poder-se matar si és que vols fer un ‘addio a la vitta’ ben operístic. Proper al pont he caminat per uns llocs on devia estar el terreny del babi Mero, ara molt construït i a la vegada altres llocs en un estat de conservació bastant deplorables. Penso que Vallcarca com deuen haver altres barris de Barcelona es un altre de les grans oblidades. Fa una mica de vergonya veure uns llocs degradats i de tercer món precisament on passen tants i tants turistes que camí del Parc Güell han de fer passes per llocs vergonyosos tan sols a pocs metres del camí directe que els porta al segon espai mes visitat de Barcelona, desprès de la Sagrada Família. Per una altra banda he vist també uns graciosos anuncis del ajuntament de Barcelona on avisen que en certs llocs s’està fent ‘Microurbanització de Vallcarca 35’ i també Urbanització Temporal de Vallcarca 35. El que això vol dir es un enigma o un misteri que potser en un futur, quan hi hagi canvi de batlle ens assabentarem que aquí hi havia un forat negre on si enterraven diners dels contribuents. A deu minuts de casa i en canvi penso que Vallcarca queda a anys llum de la meva persona.