Les 12 plagues: 1 - La tuna universitària

Les dotze plagues de la meva quotidianitat. Millor dir les primeres dotze plagues que infecten la meva vida en petita mesura, podríem afegir-ne unes dotzenes més, però comencem per aquí.

Les 12 plagues: 1 La tuna universitària.

La seva presencia em provoca una mena d’urticària i immediatament em venen ganes de gratar-me i també de tapar-me el nas. La roba que porten és el negre vellut, suat i rebregat, per moltes cintes que els noiets li posin a les ombreres, la vestimenta es del més sinistre i caspós passat encara present. I que dir de les musiques que la rondalla interpreta. Fàstic i repulsió. Pot ser possible que en aquest segle que ens toca viure, alguna xicota es motivi per semblants musiques i actituds de mascle ibèric? Aquells entrecuixos protegits per el gruixut vellut negre has de fer una fortor de suor ranci desprès dels salts i cabrioles que fan els ‘tunos’ durant les seves actuacions. No vull ni pensar el que deu ser posar ma en aquelles espessors inguinals si és que alguna agosarada noia té semblant iniciativa. Un col•lectiu que jo desterrava de la pàtria per les moltes indigestions que he suportat per culpa del seu assalt a certs restaurants, un dels dies que jo hi era, sense estar previngut de que aquella pandèmia visitaria el local per delectar al personal amb el seu art jovenívol i simpàtic.