diumenge, 20 de maig del 2012

Desafiant el pas del temps 19.05.2012



Dinou anys d’aquesta emotiva celebració i jo era la primera vegada que hi assitia per raons febles i inconsistents. Al no saber exactament amb que em trobaria tots els esdeveniments que es van succeir en els noranta minuts que durà l’acte em van sobtar agradablement. Molts moments molt intensos per mi i per els meus records, de tants noms que em van venir al cap en veure com amics i familiars anaven anomenat un per un els sers volguts que ja no hi eren. Jo també de lluny vaig sentir les veus, els noms i els rostres de tots els meus, tan llunyans ara i a la vegada tant propers.






3 comentaris:

Leopold Estapé ha dit...

Una forta abraçada, m'hauria agradat donartela personalment.
Un any mes un acte molt emotiu.

Alex Castellá ha dit...

Muchas gracias por el artículo.

Este año no pude ir, y gracias a él, he sentido la emoción que siempre me embarga en el Memorial.

Me ha dado pena que el político que han mandado este año haya sido el de bienestar social y no, como años anteriores, el de Sanidad.

Pena, digo, porque manifiesta el cambio de actitud de la Generalitat convergente frente al VIH: de salud pública pasamos a caridad pública y eso es significativo.

Una abraçada!

Enric Archivell ha dit...

Moltes gràcies Enric per aquest muntatge. T'agraeixo que m'acompanyessis ja que per a mi és molt emotiu aquest acte i estar amb tan bona companyia ajuda.