Hi ha una perill a les platges més gros que les temudes picades de meduses i que les estirades de bossa dels lladregots, aquest perill es de les parelletes que juguen al joc de pala de platja, sense encomanar-se a ningú amb dos dits de front els jugadors es disposen a demostrar la seva preparació física i fan cas al servei català de la salut que recomana que et moguis fent exercicis cada dia.
Dels jugadors, els més temuts són les parelletes que festegen, el nuvi sempre demostra lo bé que ho fa tot i el ben parit que el va fer la seva mare, quan juga tan se’n li fot que hi hagi uns petits jugant propers a la sorra de la platja o que estiguis passejant persones per la sorra on trenquen les ones, cosa de fet ben saludable.
Ahir mati estant jo assegut a la meva cadireta d’Ikea de 14’99 euros en oferta de primavera, al cap d’una estona de estar al meu petit paradís privat veig veure una parella de atlètics xicots que just davant meu es posaren a practicar una sessió de pilota-pala-platja amb les meves prèvies malediccions per aquella obstinació en estar fort y sà, emprenyant a la concurrència.
El primers minuts foren d’angoixa per veure quan la piloteta vermella em cauria al cap, però poc a poc vaig anar canviant de actitud ja que vaig veure que els jugadors a part de fer-ho prou bé, eren molt responsables ja que no el hi va caure cap vegada la pilota fora del seu territori.
El que en un principi fou de implacable persecució mental pels qui destorben la pau de les platges es va convertir en una admiració callada per el xicot que tenia més proper a mi per la seva harmonia en els moviments y gestualitat i com en aquell moments i com sempre que no estic dins el mar estic connectat amb la musica a les orelles, tot aquell joc es convertir en un ballet i fins hi tot en silenci li vaig agrair als jugadors per el bonic que feien a la sorra en l’últim cap de setmana de primavera a les costes del Garraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada