dimarts, 3 de març del 2009

vivienne westwood

Estimat Gabriel,
La vida sempre te sorpreses i el darrer dijous a un carrer molt comercial de Londres, el Strand, vaig tenir una sobtada i feliç sorpresa gracies al ull de memòria fotogràfica del meu Fra. quan em va dir: ‘acabes de tocar a la Vivienne Westwood ‘ de cop em vaig tombar i quasi no m’ho podia creure, allí estava la gran Vivienne vestida quasi de semi 'clochard' amb una bicicleta entre les seves mans i parlant amb un jove ciclista, sort que tinc sempre l’aparell fotogràfic a punt i així la vaig poder retratar amb molts nervis de primer, fallar la fotografia, segon, que la dama em digues quatre de fresques, aquí pots veure les fotos



De sempre he admirat aquesta dona, la mes jove de tots els dissenyadors, encara que nascuda l’any 1941, sempre dos passes endavant de tots els altres, ha estat el revulsiu necessari a la moda per donar vitalitat i fantasia a un mon que esdevingué asèptic per culpa de les elegants i fosques estilitzacions dels italians tipus Armani o Valentino, els anglesos amb la Westwood al capdavant donaren un aire renovador i transgressor al mon del disseny, moda i punk, tot lliga, amb ella en Galliano i en McQueen molt més joves que ella i perfectament instal·lats a Paris com autèntics reis de la moda

Però sota la aparença de modernitat absurda per vendre a les boutiques dels grans magatzems del mon hi ha una artista que quan es posa seria fa autentiques meravelles a l’alçada dels grans mites dels cinquantes Dior o Balenciaga i es llavors quan aquesta gran artista te les portes obertes als grans museus del mon com el Met de Nova York o el Victoria & Albert de Londres i es poden admirar unes peces que traspassen el mon efímer de la moda per arribar a el que denominem sense cap por, obres d’art