Estimat Gabriel,
Es evident que la nostra cuitat es una ciutat culta o si més no s’interessa per les coses de la cultura, avui a les set del vespre estava anunciada una conferencia o diàleg entre el mediàtic escriptor japonès i la nostra gloria local la cineasta Coixet a la biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, a les sis de la tarda he anat a veure que tal pintava l’esdeveniment i m’he quedat de pedra de veure una immensa cua de gent que podia omplir al menys quatre vegades l’aforament del auditori de la biblioteca, sort que portava al mòbil nou que fa molt bones instantànies i he pogut captar l’embogiment col·lectiu per els mites de paper de la nostra societat, no vull enganyar-te de que jo, com a bon tafaner que soc, també hi hagués tret el nas per veure una estrella de les lletres de ben a prop i veure com se les empesca la Coixet amb un embolat com el que li han ficat, però seguint la meva tònica de sempre de no fer cues per res del mon que no sigui per menjar en temps de guerra o quan ens donin les noves cartilles del racionament per el pa, l’arròs i les mongetes una vegada arribem al capdavall de la crisis actual, m’he tornat a casa i estic escrivint això quan encara manca mitja hora perquè el Sr. Murakami somrigui tímidament davant els 200 flaixos que l’esgarraparan tan bon put tregui la seva sorpresa carona per l’escenari que l’editorial espanyola li ha muntat amb la millor de les voluntats, això es el que m’agradaria creure
Es evident que la nostra cuitat es una ciutat culta o si més no s’interessa per les coses de la cultura, avui a les set del vespre estava anunciada una conferencia o diàleg entre el mediàtic escriptor japonès i la nostra gloria local la cineasta Coixet a la biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, a les sis de la tarda he anat a veure que tal pintava l’esdeveniment i m’he quedat de pedra de veure una immensa cua de gent que podia omplir al menys quatre vegades l’aforament del auditori de la biblioteca, sort que portava al mòbil nou que fa molt bones instantànies i he pogut captar l’embogiment col·lectiu per els mites de paper de la nostra societat, no vull enganyar-te de que jo, com a bon tafaner que soc, també hi hagués tret el nas per veure una estrella de les lletres de ben a prop i veure com se les empesca la Coixet amb un embolat com el que li han ficat, però seguint la meva tònica de sempre de no fer cues per res del mon que no sigui per menjar en temps de guerra o quan ens donin les noves cartilles del racionament per el pa, l’arròs i les mongetes una vegada arribem al capdavall de la crisis actual, m’he tornat a casa i estic escrivint això quan encara manca mitja hora perquè el Sr. Murakami somrigui tímidament davant els 200 flaixos que l’esgarraparan tan bon put tregui la seva sorpresa carona per l’escenari que l’editorial espanyola li ha muntat amb la millor de les voluntats, això es el que m’agradaria creure
2 comentaris:
Te informo de que fue un desastre. Lo cuento en mi blog lacazadoraderratas.lacoctelera.net
por si te interesan los detalles.
muchas gracias, voy para alli ahora mismo
Publica un comentari a l'entrada