Estimat Gabriel,
A vegades una tonteria pot fer-te arribar a pensar i sentir molt seriosos moments, em vaig baixar un recull de musiques franceses dels anys 70’s, es la musica que escolto al bus quan vaig al club cada matí i tot de cop vaig sentir una cançó que no tenia res a veure amb les musiques intranscendents que havia estat escoltant fins aquell moment, mai l’havia sentit i quan va acabar vaig picar el replay per tornar-la a escoltar, tant per la musica com per el que creia que entenia de les paraules franceses em varen emocionar, tant que barrejant records de la meva experiència viscuda amb el meu pare com per la veu aspre del noi qui la cantava, em vaig posar a plorar.
La pantalla del meu reproductor nomes em deia el títol que sortia una vegada darrera l’altre ‘MON VIEUX’
Tan aviat en arribar a casa vaig entrar a internet per posar aquest títol al buscador i sorprenentment hi havia dotzenes d’entrades que feien referència a aquesta cançó, l’intèrpret era un noi molt jove dels anys 70’s anomenat Daniel Guichard, vaig veure que fou fill d’un pare bretó i una mare russa-polonesa i la cançó li era dedicada al seu pare que va perdre quan tan sols tenia quinze anys.
Vaig comprendre dues coses gracies a haver escoltat aquesta emotiva cançó la primera es el nostre desconeixement perpetu de la musica que no sigui angloamericana o be hispanollatina, de la resta de Europa als mitjans de comunicació, oficials o no, no els interessa gens ni mica, un mea culpa per no cercar més quan era el moment o sigui quan aquest senyor Guichard cantava, però que dic?, si encara canta amb els cabells llargs i tot blancs.
Clar que aquest no es un problema tan sols de casa nostra estic segur que l’immensa majoria de la gent de la comunitat europea no saben qui es ni Serrat, ni Raimon, ni Llach, que hi farem?
La segona cosa que vaig pensar es que el dia que tingui temps per rumiar i esbrinar records llunyans he de parlar-te del meu pare, el gran desconegut.
Escolta si et plau la cançó ‘Mon Vieux’ veuràs com t’agradarà, tan sols has de clicar aquest link
http://www.youtube.com/watch?v=UFPshMheC_s
A vegades una tonteria pot fer-te arribar a pensar i sentir molt seriosos moments, em vaig baixar un recull de musiques franceses dels anys 70’s, es la musica que escolto al bus quan vaig al club cada matí i tot de cop vaig sentir una cançó que no tenia res a veure amb les musiques intranscendents que havia estat escoltant fins aquell moment, mai l’havia sentit i quan va acabar vaig picar el replay per tornar-la a escoltar, tant per la musica com per el que creia que entenia de les paraules franceses em varen emocionar, tant que barrejant records de la meva experiència viscuda amb el meu pare com per la veu aspre del noi qui la cantava, em vaig posar a plorar.
La pantalla del meu reproductor nomes em deia el títol que sortia una vegada darrera l’altre ‘MON VIEUX’
Tan aviat en arribar a casa vaig entrar a internet per posar aquest títol al buscador i sorprenentment hi havia dotzenes d’entrades que feien referència a aquesta cançó, l’intèrpret era un noi molt jove dels anys 70’s anomenat Daniel Guichard, vaig veure que fou fill d’un pare bretó i una mare russa-polonesa i la cançó li era dedicada al seu pare que va perdre quan tan sols tenia quinze anys.
Vaig comprendre dues coses gracies a haver escoltat aquesta emotiva cançó la primera es el nostre desconeixement perpetu de la musica que no sigui angloamericana o be hispanollatina, de la resta de Europa als mitjans de comunicació, oficials o no, no els interessa gens ni mica, un mea culpa per no cercar més quan era el moment o sigui quan aquest senyor Guichard cantava, però que dic?, si encara canta amb els cabells llargs i tot blancs.
Clar que aquest no es un problema tan sols de casa nostra estic segur que l’immensa majoria de la gent de la comunitat europea no saben qui es ni Serrat, ni Raimon, ni Llach, que hi farem?
La segona cosa que vaig pensar es que el dia que tingui temps per rumiar i esbrinar records llunyans he de parlar-te del meu pare, el gran desconegut.
Escolta si et plau la cançó ‘Mon Vieux’ veuràs com t’agradarà, tan sols has de clicar aquest link
http://www.youtube.com/watch?v=UFPshMheC_s
Mon vieux
Paroles: Michèle Senlis & Daniel Guichard. Musique: Jean Ferrat 1974
Dans son vieux pardessus râpé
Paroles: Michèle Senlis & Daniel Guichard. Musique: Jean Ferrat 1974
Dans son vieux pardessus râpé
Il s'en allait l'hiver, l'été
Dans le petit matin frileux
Mon vieux.
Y avait qu'un dimanche par semaine
Les autres jours, c'était la graine
Qu'il allait gagner comme on peut
Mon vieux.
L'été, on allait voir la mer
Tu vois c'était pas la misère
C'était pas non plus l'paradis
Hé oui tant pis.
Dans son vieux pardessus râpé
Il a pris pendant des années
L'même autobus de banlieue
Mon vieux.
L'soir en rentrant du boulot
Il s'asseyait sans dire un mot
Il était du genre silencieux
Mon vieux.
Les dimanches étaient monotones
On n'recevait jamais personne
Ça n'le rendait pas malheureux
Je crois, mon vieux.
Dans son vieux pardessus râpé
Les jours de paye quand il rentrait
On l'entendait gueuler un peu
Mon vieux.
Nous, on connaissait la chanson
Tout y passait, bourgeois, patrons,
La gauche, la droite, même le bon Dieu
Avec mon vieux.
Chez nous y avait pas la télé
C'est dehors que j'allais chercher
Pendant quelques heures l'évasion
Tu sais, c'est con!
Dire que j'ai passé des années
A côté de lui sans le r'garder
On a à peine ouvert les yeux
Nous deux.
J'aurais pu c'était pas malin
Faire avec lui un bout d'chemin
Ça l'aurait p't'-êt' rendu heureux
Mon vieux.
Mais quand on a juste quinze ans
On n'a pas le cœur assez grand
Pour y loger tout's ces chos's-là
Tu vois.
Maintenant qu'il est loin d'ici
En pensant à tout ça,
J'me dis"J'aim'rais bien qu'il soit près de moi"
PAPA...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada