Ahir va morir la tieta Rita, no era tieta meva però no he tingut cap tieta de la meva sang que hagués estimat tant com la Rita.
Vaig conviure molt amb ella quan va morir la mare de Francesc i teníem les nenes petites a casa en vacances d'escola i mentre els seus pares encara treballaven i també en totes les celebracions familiars a Badalona.
La Rita s'instal•lava a casa i cuinava per tots però sempre al gust de què agradava més a les petites, venia cada dia al migdia carregada de menjar i tappers i passava el dia amb nosaltres fins al vespre.
La Rita era xerraire, alegre, molt generosa amb tot, divertida, un xic esbojarrada i fumadora. Estarà present en les nostres vides per sempre per la seva qualitat humana i bondat, ens deia que cada dia resava per tots dos, ara sense ella ens hem quedat sense aquesta tan valuosa protecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada