|
Compositor canadenc nascut a Montreal que va
esser conegut internacionalment en 1960 al guanyar un Grammy Award per la
cançó "African waltz", fruit dels seus coneixements de música
africana adquirits durant els seus estudis i estada a Cape Town (Sudàfrica).
Així com Jerome Kern va transformar el musical amb "Show Boat"
(1927) i Richard Rodgers el va evolucionar amb "Oklahoma!" (1943),
Galt MacDermot va donar un pas endavant amb el rock-musical
"Hair!"(1967) i el gènere va perdre l'aroma que tots els amants del
musical adoraven. El musical tradicional va morir en 1967, encara que
limitats -si bé importants- compositors portaren a Broadway títols que
recordaven el estil dels de abans. "A chorus line" (1975) de Marvin
Hamlisch va donar el cop de gràcia definitiu al musical de sempre amb un èxit
colossal, una partitura meravellosa i un original argument sense
protagonistes solistes, la estrella es el cor...Abans de incorporar-se a
Broadway amb "Hair" en 1957 Galt MacDermot va estrenar
a Montreal la "revue" satírica "My fur lady", amb 402
funciones en diferents teatres i essent registrada en disc
Hair- 1967- musical (partitura
impressionant, plena de "hits" dins dels 32 temes musicals que
conté i un feble argument, es varen fer 1750 funcions a Broadway i 1997 al
West End de Londres, s'han fet reposicions constants i va esser portada al
cinema en 1979 (suprimint la escena dels primers despullats totals en un
musical i retocant les atrevides lletres de les cançons). La importància
d'aquest musical es inqüestionable i sense ell no haguessin sobrevingut les
mega-operes angleses i franceses que varen acabar per transformar radicalment
el musical. Disposo de diverses versions, film i banda sonora. El OBC va
guanyar un Grammy Award en 1969.
Who the murderer was- 1970- musical (fracàs
a Londres).
Dude- 1972- musical (fracàs total amb no mes
que 16 funciones, pesi a una partitura molt elaborada amb 35 números
musicals, no va arribar a Broadway)
Via galactica- 1972- musical (altre fracàs,
no mes amb 15 "previews" i set funcions oficials)
The Karl Max play- 1973- musical (fracàs)
It's me, Sylvia- 1981- musical (fracàs)
Es pot dir que no mes "Hair" i
"Two gentlemen of Verona" (que va guanyar dos Tonys en 1971)
sustenten la fama de Galt MacDermot.
CY COLEMAN (1929-2004)
|
Compositor nascut a Nova York de pares
jueus, va tenir una formació musical clàssica i jazzística, triomfant en
amdós camps. El seu primer gran èxit popular va esser la cançó
"Witchcraft" que es va convertir en un standard interpretat per
gairebé tots els solistes importants, tant masculins com femenins. Va doncs
decidir-se al teatre musical gracies a la empenta de la companya Desilu
(Desi Arnaz-Lucille Ball, llavors matrimoni) que va posar a disposició del
primer projecte de Coleman molts diners per a muntar un musical amb Lucille
Ball de "star" i Kirk Douglas no podent aquest acceptar la oferta
degut a compromisos cinematogràfics, passant a oferir-se el rol estelar
masculí a diversos noms famosos que no van poder fer-se càrrec, anant a
parar finalment al excel.lent baríton de bona planta Keith Andes. Es
pot dir que Coleman es un dels pocs últims compositors musicals de gran
categoria assolint èxits importants al estil tradicional.
Wildcat- 1960- musical (a major gloria de
Lucille Ball i amb un "hit" total amb la cançó "Hey, look me
over", convertida en "standard" immediatament, pesi a que el
espectacle només va durar 171 funcions, degut a malaltia de la protagonista
que. per altra banda, no va acabar de convèncer ). Es va gravar per a la
RCA i tinc la gravació. Es una partitura molt agradable i alegre però la
Ball no canta be encara que està graciosa amb la intenció de fer-ho. Keith
Andes canta esplèndidament.
Welcome to the club- 1989- musical (fracàs
amb no mes 9 funcions, encara que va esser nominada a dos Tonys i la
partitura va ser molt ben acceptada per la crítica, però no va arribar a
gravar-se).
City of Angels- 1989- musical (homenatge
al cine negre dels 40s, amb una partitura excel.lent, va tenir un bon èxit
i va esser gravada tant a Broadway com al West End, tinc el OBC). Va
guanyar 15 Tonys!!!
The life- 1990/1997- musical (estrenat
off-Broadway va estar un mes en cartell, però al 1997 va arribar a Broadway
amb un èxit relatiu i va esser gravada però no amb el cast original si no
amb el de 1997 que tinc, la partitura es interessant però no
extraordinària).
Exactly like you- 1998- musical (estrenat
a Connecticut i després en 1999 off-Broadway, no va esser èxit)
Like jazz- 2003- musical (estrenat a Los
Angeles, interessant partitura però no mes va estar un mes en cartell)
Ostrovsky- 2004- musical (no em consta que
fos estrenat)
Pamela's first musical- 2008- musical (estrenat
pòstumament, sense repercussió)
Va composar també varies partitures per al
cinema amb notable èxit, pero el mes destacat del seu "out put"
son 7 musicals triomfals amb temàtica no original, entre ells "Sweet
Charity", "Barnum" i "The Will Rogers Follies".
HARVEY SCHMIDT (1929-2018)
|
El 28 de febrer de 2018 moria aquest
compositor texà (nascut a Dallas) que te el "record" mundial de
permanència en cartell de un musical: el seu "The Fantasticks"
(amb el lletrista Tom Jones, habitual en les seves obres) representat
"off-Broadway" durant 42 anys consecutius i 17.162 funcions,
posteriorment passat al cinema en 1995 sense assolir gens d'èxit. Va
començar fent "revues" amb el citat Tom Jones i el seu primer musical
en llibre va esser el gran èxit de la seva vida, musical basat en una
obra de Edmond Rostand (l'autor de "Cyrano de Bergerac")
titulada "Les Romanesques". Va escriure per a la TV, mes
"revues" i espectacles recopilatoris de les seves cançons mes
conegudes, essent "Try to remember" del repetit "The
fantasticks" la mes famosa i valorada. Tinc la gravació original i
la pel.lícula.
The bone room- 1968- musical (no sé si
va arribar a esser estrenada)
Celebration- 1969- musical (fracàs, amb
no mes 109 funcions, però va gravar-se i tinc la gravació, gens
interessant)
Philemon- 1975- musical
("off-Broadway", ambietat a Antioquìa durant el Imperi Romà,
desconec la qualitat musical d'aquest títol, però va esser reposat el
1976 per la tele i va tornar "off-Broadway" en 1991, algun interès
deu tenir).
Grovers corners- 1987- musical (sense
referències)
Mirette- 1996- musical (sense
referencies).
No mes dos títols no originals varen
assolir èxit: relatiu:"110 in the shade" i "I do, I
do!", essent reposats, especialment l'últim.
STEPHEN SONDHEIM (1930-encara viu i actiu)
|
Novaiorquès jueu Stephen Sondheim es
el mes gran compositor de musicals viu i un dels sis/vuit millors
creadors que ha conegut el gènere. Innovador, exigent, sorprenent i ple
de talent, va composar el seu primer títol quan estudiava i quan va
conèixer a Oscar Hammerstein II li va preguntar que li semblava i
aquest li va dir que era terrible i li va indicar quatre obres que
podia musicar i ell va afegir una cinquena original i per el que
es veu Hammerstein va trobar que anava per bon camí amb destí a
Broadway, però el seu primer treball per a "Tin Pan Alley" va
esser de lletrista per a "West side story" de Leonard
Bernstein, encara que ell ha declarat que part de la música d'aquest
gran musical es seva, no estant acreditat, com també part de la lletra
dels temes cantats es de Bernstein, però es varen posar d'acord de cara
als ingressos econòmics per atribuir el crèdit de les lletres a
Sondheim i el de la música a Bernstein. Les obres de Sondheim mai han
estat èxits de taquilla, però sí de crítica. El títol mes exitòs va
esser "A funny thing happened on the way to the forum", basat
en obres de Plauto, i portada al cinema, però tots els seus musicals
han tingut estrenes per a tot el món, han estat gravats i gran part han
estat portats al cinema i els "revivals" son constants. Pel
meu gust el millor musical de Sondheim es la "òpera"
"Sweeney Todd", seguit molt a prop per "Follies",
probablement el seu musical mes original i mes inspirat musicalment
parlant. Els seus últims títols no tenen la riquesa musical dels primers
però son sempre sofisticats i atractius i les seves lletres son
inspiradíssimes i complicadíssimes (es lletrista de tot el seu
"out put") i sembla que tingui el propòsit de superar en
sofisticació i genialitat les lletres tan originals i sorprenents de
Cole Porter. Sondheim també ha composat per a la tele i el cinema i ha
guanyat tota la gama de premis que existeixen en el "show
business" musical.
By George!- ?- musical (escrit quan
anava al col.legi i era amic de James Hammerstein, fill de Oscar
Hammerstein II, terrible musical segons va opinar aquest).
Climb high- ?- musical (sobre una idea
del propi Sondheim)
Saturday night- 1954- musical (no es
va estrenar a Broadway si no a Londres en 1997 i te una partitura molt
interessant, es va gravar en CD posteriorment i jo tinc la gravació).
Hot Spot- 1963- musical (la partitura
es de Mary Rodgers, la filla de Richard Rodgers, però Sondheim va
contribuir amb les peces del començament i del final de la obra, va
esser un fracàs total i un cas únic de 58 "previews" i
mai quedava be per portar-ho a Broadway, fins que van fer 5 noves
"previews" de la revisió total i es va estrenar en 1963,
estant en cartell no mes durant 43 funcions, malgrat a contar amb Judy
Holiday i una bona partitura que va merèixer esser publicada en CD el
2004, a partir d'una gravació "live" de un espectador.
Anyone can whistle- 1964- musical
(debut de Angela Lansbury en un musical de Broadway, va tenir 12
"previews" i no mes 9 funcions, però va esser gravada i ha
tingut "revivals" ocasionals que han originat noves gravacions,
jo tinc la versió original i un altre en versió de concert; amb el pas
dels anys s'ha convertit en un títol de culte).
Follies- 1971- musical (gloriós
musical, un dels cims del gènere, amb mes de 20 meravelloses
cançons que Sondheim anava modificant i ampliant a mida que se
estrenava en nous llocs, revisions constants i -sorprenentment- encara
no ha estat portada al cinema, si be hi ha un projecte en
desenvolupament, malgrat a tot durant la seva estrena, amb un
repartiment de luxe, no mes va arribar a les 522 funcions). Hi han
nombroses gravacions, tinc la original i varies mes
Pacific overtures- 1976- musical (quan
va arribar a Broadway no mes va estar en cartell 193 funcions, ha
tingut "revivals" però mai ha estat èxit, amb una
partitura molt original -per a mi una pel indigesta- va esser gravada i
tinc la versió original).
You're gonna love tomorrow- 1983-
musical (no hi trobat mes dades, es probable que no hagi estat
estrenada).
Obviament els seus mes famosos títols
("Company", "A little night music",
"Passion", el citat "Sweeny Todd", etc... no son
inclosos, per no tenir temàtica original, con es requereix en aquestes
referències. Tampoc he inclòs el inquietant títol que va escriure per a
la TV ("Evening Primrose") amb Anthony Perkins, ni les seves
"revues" i antologies. Pràcticament tinc tot el gravat de
Sondheim. Va esser lletrista de "Gypsy" car Ethel Merman no
el va acceptar com a compositor i també va contribuir amb les lletres
de "Candide" (la famosa opereta de Bernstein) i en altres títols
menys importants, com el fracassat "Do I hear a waltz?" amb
música de Richard Rodgers i pesi a basar-se en el film
"Summertime" (al seu temps basat en la obra "The time of
the cuckoo" de Arthur Laurents) i amb un notable repartiment no
mes va arribar a les 220 funcions.
Qui pot oblidar "Losing my
mind", "I'm still here" i "Send in the clowns"
desprès d'haver-les escoltades?
|
|
LIONEL BART (1930-1999)
|
Peculiar compositor i lletrista jueu
nascut a Stepney (Londres) que va començar a composar cançons de molt
jove i va descobrir talents com Tommy Steele, a qui va canviar el seu nom
original Thomas Hicks, composant molts temes per a ell, per a Cliff
Richards i molts altres ídols britànics, amb la particularitat de que no
sabia llegir ni escriure musica, tenint que recorre a musics autèntics a
qui els tara.lejava les melodies i ells les escrivien i orquestraven; per
exemple Eric Rogers li va escriure tota la partitura del seu mes gran
èxit teatral "Oliver!" (1960) que va arribar a les 2618
funcions al mateix teatre a Londres i ha tingut molts
"revivals" i estrenes arreu del mon i va esser portada al
cinema en 1968. S'ha gravat moltes vegades i jo disposo del OLC, el film
i la seva banda sonora i altres versions. La explotació d'aquest musical
li va produir una immensitat de diners que va malgastar en drogues,
alcohol i homes, ja que va esser un gay molt promiscuo i
"closeted", fent "outing" poc abans de morir de
càncer de fetge. Quan patia la fallida econòmica es va vendre els drets
de "Oliver!" que van anar passant per varies mans fins arribar
a Cameron Mackintosh que quan la va reposar en 1994 va fer partícip dels
beneficis a Bart, amb un gest molt generós i amical. Lionel es el creador
del tema de "From Russia with love" i de "Living
doll", entre molts èxits.
Fings ain´t wot theu used
t'be"- 1959- peça teatral amb moltes cançons (gran èxit de
públic i crítica, amb els "hits" "Big time" que es va
convertir en "standard" i la cançó títol; es va gravar, però no
estic segur de tenir aquesta gravació).
Blitz!- 1962- musical (argument original
situat a Londres durant la II Guerra
Mundial, un gran i ric espectacle com no
s'havia vist mai a Londres, amb un èxit notable, però la excessiva
despesa no la va arribar a recuperar mai, encara que va esser reposat
varies vegades, es va gravar i tinc la gravació, crec).
Maggie May.- 1964- musical (argument
original, inspirat en una balada tradicional de Liverpool, amb una
partitura impressionant amb 19 temes i altres descartats, Judy Garland va
gravar les 4 cançons principals en un EP amb la seva llegendària passió i
expressió; la gravació en CD que jo tinc te tots els temes escrits per al
musical i alguns no hi eren al LP original)-
El se últim musical "La
strada" (amb el argument del film de Fellini) es va estrenar a
Broadway pero no mes va tenir una sola funció. No crec que es gravés.
|
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada