FEDE: Musicals sense pare ni mare 5

Harol Rome (1908-1993)

Compositor nord-americà  molt apreciat  tant a Broadway com a Hollywood. De religió jueva, com la majoria dels autors de musicals, va destacar en diverses "revues", la de mes èxit va esser "Pins and needles" (1937) amb 1.108 representacions, però no es pot oblidar "Call me Mister" (1946) y famosos y esplèndids musicals com "Wish you were here" (1952), "Fanny", "Destry rides again" i "I can get it for you wholesale" (debut a Broadway de Barbra Streisand) pero cap pot esser destacat en aquestes llistes com original per que tots es basen en films y obres conegudes. Es autor de "standards" tan famosos com "F.D.R. Jones" (gran "hit" de Judy Garland), "South America, take it away" (triomf de Betty Garrett), "Cry, baby, cry", ; "Pocketful of dreams", "Wish you were here" ("hit" de Jack Cassidy) i "Miss Marmelstein" (la cançó que va llençar al estrellat a Barbra Streisand). Pero no te musicals originals, com passa amb el fenomenal Leonard Bernstein.Tinc tots els musicals de Harold Rome en CD i moltes cançons del seu "output" per diversos cantants. . Frank Loesser (1910-1969) Compositor nascut a Nova York, fill de pares jueus procedents de Alemanya, va dedicar-se a la música de ben jove component cançons, primer com a lletrista i desprès music i lletrista. Una cançó seva composada en 1944 i arxivada va esser incorporada a la banda sonora del film "Neptune's daughter" (amb Esther Williams) i va guanyar l'Oscar de 1949, tot un èxit, i es diu "Baby, it`s cold outside" i encara es canta i es grava, es un doble duet però se interpreta com standard per solista. Els seus musicals han estat anys en cartell i son molt valorats, però gairebé tots tenen antecedents literaris o teatrals ("Where´s Charley?", "Guys and dolls", "The most happy fella" (en realitat una òpera), "How to succeed in business without really trying" i han passat la majoria al cinema. Tinc tots els musicals i les versions cinematogràfiques i bandes sonores, amb l'excepció de les "revues". "Greenwillow"- 1960- musical (única actuació de Anthony Perkins en un musical teatral; en TV va interpretar el inquietant musical "Evening Primrose" de Stephen Sondheim).

 Burton Lane (1912-1969)

Compositor nord-americà, també jueu. ja el dubte de si es deia Burton Levy o Morris Hyman Kushner, que te l'honor de esser el descobridor de Judy Garland quan aquesta tenia 13 anys, encara que sola i amb les seves germanes havia fet pel.lícules curtes des-de els tres anys i havia actuat en públic també amb elles, sense tenir massa reconeixement popular. Ell la va presentar a la MGM i va esser amic seu fins a la mort de ella. Li va composar una maquíssima partitura per al film "Meet me in Saint Louis" i per altres títols. Va dedicar-se tant al cine com al teatre musical. Hold on to your hats- 1940- musical (amb Al Jolson i Martha Raye i una fastuosa presentació escènica) Finian's rainbow- 1947- musical (un dels títols gloriosos de Broadway amb una meravellosa partitura en que destaquen moltes cançons però en especial "Old devil moon" i "If this isn't love", va passar al cinema amb Fred Astaire, sent el seu últim film musical). Tinc diferentes versions, la peli i el "soundtrack".

Hugh Martin (1914-2011)

Es el autor mes longeu -en quan a composició- de tota la historia de la musica nord-americana. Va estar actiu des-de 1937 com arranjador i des·de 1941 fins a 2011, any en que va morir, en totes les seves especialitats . Adventista de religió i membre de la Beta Beta Chapter of the Alpha Tau Omega Fraternity. Apart de compositor va esser lletrista, arranjador, mestre vocal i autor teatral. Es famós per haver composat tres cançons ("The trolley song", "The boy next door" i "Have yourself a merry little Christmas", aquesta s'ha convertit en imprescindible al Nadal, junt a "White Christmas" de Irving Berlin) de "Meet me in Saint Louis", pel.licula interpretada per Judy Garland, segons afirma en la seva biografia, mentre que Burton Lane que se adjudicava la autoria no mes va composar les altres cançons, arrenjar altres populars i el reste de la partitura.

Best foot forward - 1941- musical (amb la col.laboraciò de Burton Lane, també en la versió cinematogràfica, amb una partitura fresca i molt del moment "hot" del boogie-woogie, amb "hits" con "The three B's" i "Buckle down, Winsoki!" i intèrprets com Nancy Walker, June Allyson i Rosemary Lane, les dues primeres van sortir al film). Va haver un revival off-Broadway famós a 1963 amb Liza Minnelli (debutant en teatre) i Christopher Walken i el rol de Rosemary Lane (Gale) el va arrivar a fer Veronica Lake.

Look ma, I'm dancing! - 1948- musical (a major gloria de la còmica Nancy Walker, encara que el èxit musical el va tenir Harold Lang amb la cançó  "Gotta dance" que obre el musical.

Love from Judy- 1952. musical (estrenat a Londres, amb una partitura no gaire inspirada).

 Tinc versions d'aquests títols en Cd i Lp tant de les teatrals com de les cinematogràfiques i tant d'aquests con dels no originals.

Leonard Bernstein (1918-1990)

Es tan important aquest personatge en el mon de la musica, tant en musicals com en òpera i simfònic i en direcció que, encara que original per Broadway no mes te un ballet, es imprescindible nomenar-ho, ja que es autor de la "trilogia de Nova York" ("On the town", el fabulós "Wonderful town" i el super conegut "West side story"), de "Peter Pan", de "Candide" i del fracassat "1600 Pensylvannia Avenue", apart de les seves òperes "A quiet place" i "Trouble in Tahiti" i del enigmàtic títol  "The race to Urga" que no va completar però es va estrenar en 1987 en una sala del Lincoln Center. Tots aquests títols tenen antecedents literaris i no poder esser inclosos en aquestes llistes, però es tenen que citar.

Fancy free -1944- ballet (va originar el magnífic musical "On the town" que posseeix una partitura extraordinària i va esser portada al cine com també  "West Side Story")

Tinc tota la seva discografia  com a compositor  i de "Wonderful town", el meu musical favorit de Bernstein, tinc 12 versions diferentes, ja que ha estat el mes gravat, però no va arribar al cine per discrepàncies amb els responsables de la versió cinematogràfica que es va dir "My sister Eileen" i amb una estupenda partitura de Jule Styne, però no tan bona com la de Bernstein.

FEDE: Musicals sense pare ni mare 4

FREDERICK LOEWE (1901-1988)

Compositor Austríac-Americà jueu nascut a Berlín. Acompanyant al seu pare que era tenor de opereta va arribar als Estats Units en 1924 i no va esser fins a 1938 que va poder fer la seva primera estrena. El encontre amb Alan Jay Lerner en 1942 va esser fonamental per a tots dos i la seva relació privada una mica dubtosa, tant es axis que en 1957 Loewe va divorciar-se de la seva muller i Lerner de la seva tercera (la actriu de cinema Nancy Olson), encara que va casar-se 5 cops mes, mentre que Loewe ja no va casar-se mai mes. El tandem Lerner-Loewe va donar a Broadway uns títols màgics que van esser passats al cinema, un de ells va recorre el camí invers ("Gigi") del cinema a Broadway.

Great lady- 1938.- musical (l'únic musical amb llibre no de Lerner)

What´s up- 1943- musical (primer llibret original de Lerner per a Broadway)

The day before spring- 1945- musical

Brigadoon- 1947- musical (preciosa fantasia musical situada a Escocia, portada al cinema en 1954, tinc el cast original i diverses versions posteriors, la peli i la banda sonora)

Paint your wagon-1951- musical (un altra joia musical que va esser portada al cinema amb nou argument i cançons afegides de Andrè Previn, tinc el cast original y versions posteriors, la peli i el sound track)

Loewe va col.laborar amb altres compositors (Bernstein, Lane,...) en títols no incluibles aquí.

MEREDITH WILSON (1902-1984)

La inclusió d'aquest compositor americà nascut a Mason CIty (Iowa) es un pel forçada ja que no mes va musicar tres comèdies i dos no poden esser incloses aquí car es basen: una en un personatge real (Molly Brown, famosa per salvar-se del enfonsament del Titanic i el seu esforç per salvar a gent en aquell naufragi) i l'altre es la versió musicada del film "De il.usió  també es viu" ("Miracle on 34th Street"). peró el seu primer musical es un dels títols mes importants de la historia de Broadway. Per altra part va escriure molt per al cinema i per bandes i solistes famosos. "The music man"- 1957- musical (alguns personatges estan lleugerament inspirats en éssers reals, però la idea i libretto son originals i escrits per el propi Wilson, amb l'ajut de Franklin Lacey que va reduir els diàlegs i varen suprimir 22 cançons de les 44 composades al llarg de 7 anys per aquesta obra que va estar en cartell 1357 funcions amb Robert Preston i Barbara Cook-el seu únic éxit, pesi a la seva fama i bonica veu). La partitura es una preciositat i el número "Seventy six trombones" aixeca de la cadira. Tinc el cast original, el de Londres amb Van Johnson i altres, les dues versiones filmades 1962 i 2003) i la banda sonora de la primera versió cinematogràfica. RICHARD RODGERS  (1902-1979) Poor little Ritz girl-1920 Dearest enemy-1925 (boníssima) (tinc versió CD y DVD) The girl friend-1926 (tinc disc) Present arms-1928 Evergreen-1930 (molt bona-tinc la versió fílmica) Simple Simon-1930 America´s sweetneart-1931 Jumbo-1935 (fabulosa-tinc la peli i el soundtrack) On your toes-1936 (una de les millors partitures-tinc disc, CD, DVD,...) Babes in arms-1937 (una joia-tinc moltes versions de tot) Too many girls-1939- (tinc disc i peli) Higher and higher-1940 (tinc peli) Allegro (molt bona i poc coneguda, tinc varies versions en CD) Me and Juliet-1953 No strings-1962 (musical molt agradós) HAROLD ARLEN (1905-1986) Un dels mes coneguts i admirats compositors de cançons per a solistes i films. La seva cançó "Over the rainbow" està considerada la millor del segle XX, encara que la seva creadora, Judy Garland (en la pel.lícula  "The Wizard of Oz"-1939) va arribar a odiar-la de tant cantar-la. Aquest tema i la extraordinària "The man that got away" escrita també per a Judy Garland en el film "A star is born" (versió 1954) constitueixen els cims vocals de la gran cantant/actriu. També son de Arlen: "Get happy", "Stormy weather", "Blues in the night", "That old black magic",...fins a 500, la majoria grans èxits. Com quasi tots els grans de Broadway era jueu i el seu pare era cantor de sinagoga. You said it- 1931- musical Hooray for what!- 1937- musical (amb els grans èxits "Down with love", "God's country" i la cançó títol) Jamaica- 1957- musical (amb 20 estupendes cançons a major gloria de Lena Horne i Ricardo Montalban). Tinc el cast original. JULE STYNE (1905-1994) Nascut a Londres de família ucraïnesa jueva i remarco la seva religió car la gran majoria de compositors dels musicals de Broadway que van arribar a esser famosos, pertanyien a aquesta creença. Va esser compositor per al cinema abans de dedicar-se al teatre musical i va aconseguir grans èxits com "I'll walk alone" i "It´s magic". L'Oscar a la millor cançó li va arribar amb "Three coins in the fountain". del film del mateix títol que originalment s'habia rodat com "We believe in love". Es l'autor del millor musical de tots els temps, segons l'opinió dels crítics mes qualificats i també ho es per a mi i es tracta de "Gypsy", basat en les memòries de la reina del Strip-tease la llegendària Gypsy Rose Lee. Quan es va portar al cinema el musical "Wonderful town", Bernstein no es va posar d'acord en els responsables i la musica utilitzada no va esser la seva sinó de Jule Styne i el títol va passar a esser "My sister Eileen", com la peça teatral original. Tinc totes les seves comedies musicals y les versions cinematogràfiques amb els seus "soundtracks", excepte "One night stand". Es considera el rei de les obertures de Broadway i el tema "Everything's coming up roses" ha esdevingut un himne no oficial del teatre musical, pertany a "Gypsy" i la obertura de aquesta obra es considerada la millor composada per al teatre musical. Bells are ringing- 1956- musical (partitura excel.lent  a major gloria de la gran Judy Holliday, amb els super-hits "Just in time" i "The party is over") Do-re-mi- 1960- musical (amb la meravellosa cançó "Make someone happy") One night stand- 1980- musical (fracàs absolut) Tots els grans èxits de Styne es basen en peces teatrals, biografies de grans personatges o fets verídics que no pertanyen a les intencions de aquestes seleccions, com "Gentlemen prefer blondes", "Funny girl" i la citada "Gypsy".