M.M. 1926-1962

 I aviat ja farà 53 anys que ens va deixar al començament d’aquell agost del 62. Jo estava aquell mati a una espècie de bar cafeteria a ciutat vella a la conjunció dels carrers Avinyò i Call, estant allí amb l’Antoni per primera vegada i potser també ultima, ens vam assabentar per la radio, crec, o potser per la incipient televisió, que la Marilyn s’havia suïcidat aquella matinada a la seva casa de Los Angeles. Per ami aquell suïcidi va estar un cop fort, com una mena de revolta Stonewall interior, però en lloc de la Garland, per a mi el meu mite era Marilyn. El compendi de tot lo desitjable en una estrella del cinema i de la vida farandulera és el que ella ens oferí ens els pocs anys de vida artística que ens va regalar, estirant molt nomes deu anys de estrellat gloriós. Aquest incondicional fervor per la estrella fou compartit per molts dels meus amics, Pere, Terenci, Antoni, Fede. No es varem equivocar en escollir diva, ja que la historia ens ha donat la raó. Cinquanta anys desprès de la seva mort i encara la seva imatge és prototip de bellesa, erotisme i feminitat. Cada any hi ha centenars de referències a tot el món, ja sigui per altres noies joves que es vesteixen i maquillen com ho feia ella o per la utilització de la seva imatge original o manipulada per fer anuncis comercials. Marilyn per sobre de tot era una anima tendra, atemorida i innocent, això és el que traspuava en les seves actuacions sobre la pantalla de plata. Per molta procacitat que el director de la pel•lícula volgués fer que transmetis, el seu candor natural desmuntava la barraca de fira i una mena d’àngel ros apareixia davant nostre i feia que la seva empremta es deses per sempre al fons dels nostres records i al calaix secret del nostre cor.