Comodin

 Ja feia uns tres anys que no havíem trepitjat aquell lloc d’esbarjo on tantes i tantes hores de dissabte nit, havíem passat. Feia una mica de basarda el retrobar el passat de no sempre records dolços, però el anar-hi amb cares noves que no tenien cap mena de connexió amb les memòries pretèrites, va fer que el fet de creuar la porta del Comodin fos de fàcil transició. El local amb quasi imperceptibles variacions, quan entrarem estava pràcticament buit, ans varem col•locar als tamborets en filera al costat de la barra del bar just al costat del DJ, un rus anomenat Dmitri, una cara nova per a mi. Asseguts als tamborets teníem en front els quatre tamborets de la paret oposada, al altre costat de la pista on durant dotzenes de dissabtes al transcurs de molts anys i assentarem les nostres natges per gaudir d’aquell ambient fora de modes i amb pretensions de luxós music hall. El túnel del temps ja estava treballant. Amb més de mitja hora de retard del temps previst va començar el espectacle. Ja des de el primer moment ens vam donar compte de que alguna cosa havia canviat i sorprenentment per anar a millor. En el primer numero tres estrelles del cabaret vestides de negre van anant desgranant fragments de cançons una a una fins acabar en una peça cantada i ballada amb una mesurada coreografia per les tres interpretes. Les llums i el so eren perfectes i les ganes d’agradar i la professionalitat dels nois de dalt de l’escenari van crear aquella espurna de màgia que el món del art algunes vegades sap crear per fer-nos tan felices. I en aquell moment el nostre amic Pere se’ns va ajuntar al costat nostre com un esperit agermanat a la festa del cabaret. Són tantes les nits que en Pere havia estat amb nosaltres veient espectacles parells i similars al que aquesta nit estàvem gaudint que fou inevitable que el seu record entranyable s’aparegués tot de cop al nostre costat amb un pessic dolorós al nostre cor. Quan em giro per trobar la mirada den Francesc veig que els seus ulls estan plorant per el mateix motiu que jo, per la manca d’en Pere en moments com aquells. A dalt de l’escenari les vedettes desgranaven numero a numero el seu bon fer, donant alegria i ganes de viure a tots els assistents de matinada en aquell tronat music hall anomenat Comodin.