La mare de Deu trobada de Jordi Vila Rufas

Un dia d’aquesta setmana en tornant d’una feina en Francesc i a dalt d’un bus va veure al carrer de Còrsega prop del Passeig de Gracia un parell de quadres abandonats y deixats caure al costat d’un container, dos quatres que pel que es veia eren de pintura religiosa, en arribar a la primera parada, ara ja al carrer Gran de Gracia, es va baixar i va començar a córrer per tres blocs de cases fins arribar al container, on els dos quatres estaven esperant-lo ansiosos de anar a parar a bones mans. Els dos quadres estaven en condicions pèssimes tacats d’aigua bruta y restos de ciment, sort que un d’ells estava protegit per un vidre.

Quan va arribar a la botiga em va trucar per explicar-me l’aventura del dia. Molt habitualment rebo trucades d’aquesta mena perquè en Francesc és un rastrejador d’obres d’art trobades en containers molt eficient. Em digué que el quadre que estava en perfectes condicions era un retaule d’una ‘maredeueta’ i estava signada amb J. Vila Rufas. Tan pon punt vaig penjar la trucada vaig entrar el buscador del ordinador i vaig veure, per la gran informació que hi havia del artista que la obra podria ser datada al voltant dels anys 50s i de ell és dit que com a retaulista és considerat una de les figures contemporànies cabdals a Catalunya, en renovà la tècnica partint de la tradició medieval i en difongué un nou estil i ús. Tot això ens fa pensar en la trista realitat de l’apreciació artística en les noves generacions, mancades de una especial sensibilitat per captar i saber veure la bellesa allà on es troba. Unes generacions que omplen les cases de objectes de plàstic fets a la xina i comprats a cadenes Tiger, Natura o Zara Home i en canvi llencen al la brossa retaules fets amb pintura al tremp d’ou i or fi de delicada factura. És el que hi ha.