Una zona degradada fins uns límits mai pensats si es te en compte que aquest carrer del Arc del Teatre li ve la llum del carrer més anomenat de Barcelona i el més transitat pels milions de turistes que te ara la ciutat de moda a Europa.
Prop d’aquest indret trobem tres llocs antics i que formen part de la iconografia canalla del barri ‘xino’, el primer que puc recordar per les anades que era jovenet a aquell petit local on sempre s’escoltava musica francesa i la gent habitual com clientela es podien confondre amb els mateixos joves que estaven a les caves de Saint Germain a Paris deu anys abans, jugàvem a existencialistes d’en Sartre en la trista ciutat desfeta per Porcioles i Nuñez y Navarro, el lloc és el bar Pastis
Girant a la dreta i a pocs metres ens trobem El Cangrejo, una mena de cabaret folklòric barreja de tablao espanyol i casa de meuques, lloc d’espectacles de transvestits, dives de la tercera edat i debutants de poques llums. Lloc escaient per en Genet encara que potser mai el va trepitjar. És el més semblant que queda del que fou ‘La Criolla’ en èpoques pretèrites.
Sota el mateix arc hi trobem el lloc més petit imaginable ‘Kiosco la Cazalla’ la gent ha de estar de peu dret i al mateix carrer faci fred o calor, això sí, no es mullen perquè al estar sota l’arc els protegeix de la pluja. En aquest petit recó t’hi pots trobar alcohòlics que reposen carburant o be modernets que una vegada a la vida baixen al submón per investigar coses sobre les vides degradades que viuen altres gents.
1 comentari:
T'imagines una degradació així en un lloc tan emblemàtic a París, per exemple?
Publica un comentari a l'entrada