Àlbum de cromos

 Deu fer uns tres o quatre anys que en Pere un dia a casa seva va treure una caixa vella que tenia amagada no sé on i en obrir-la ens va ensenyar el seu petit tresor més apreciat, els programes de teatres de revista de quan era jovenet i anava al teatre amb les seves cosines, o també programes de cabarets y variétés de quan ha era un jove simpàtic i ben parit. Hi havia programes dels anys 50s, 60s i 70s, programes de paper pobre en impressió i amb fotografies de mala qualitat, però la col•lecció era una joia. Li vaig demanar aquella meravella documental per escanejar cada un dels documents i poder així preservar-los per dies vinents ja que aquest tipus de coses ja no agraden a ningú. Vaig guardar tots els programes copiats i li vaig tornar la caixa màgica al seu amo. Avui cercant fotografies per rendir homenatge al amic de sempre he trobat aquest petit tresor d’en Pere i li he posat les musiques que a ell tant li agradaven. Ara ja nomes em queda un sol amic per poder parlar d’aquestes coses tan frívoles i a la vegada tan innocents.