Papallones sobre la pell

Papallones sobre la pell tan fràgil, tan sensitiva i tan feble. El teu cos ha estat despullat de tot vestigi urbà, cap additament exterior, ni medalles ni rellotge, ni tampoc anells. Un cos nu introduït en una cambra espaiosa de llum tènue i obligat a postrar-se boca terrosa sobre un ample llit prou arran de terra. Se’t diu que et relaxis i esperis un moment, et quedes sol a l’habitació on olores dins la foscor un aroma mig oriental i escoltes molt sotilment uns arpegis de musica llunyana. Uns breus instants d’espera i a l’espai ja no estàs sol. Notes com un altre cos s’enfila al llit convertit màgicament en altar de sacrificis. Unes mans càlides i suaus et recorren amb la punta dels dits l’espatlla baixant esquena avall dolçament fins a la fi de cada peu. Sens un soroll de flascó i de líquid remogut, al cap d’un instant notes com unes mans olioses t’acaricien les cuixes untant-te completament la cama esquerra i fent relliscar amb lleugera força les dues mans a dalt i baix d’aquell tros de cos tot ple d’oli. Quan les mans pugen ben amunt fins els límits dels glutis el dit petit de la ma esquella del mestre de cerimònies frega lleugerament i quasi imperceptiblement un centímetre d’escrot, un llampec de nerviós plaer et sacseja l’espinada i et deixa uns segons fora de joc. Al cap de alguns moments difícils de precisar les mans sàvies es dediquen de la mateixa manera a la cama dreta i també els dits del peu son tocats, estirats i convenientment untats, les mans segueixen pels turmells amunt i en arribar a la zona dels glutis, l’escrot torna a ser fregat i de nou el llampec torna a fictíciament, il•luminar la cambra. El massatge segueix amb dedicació a glutis i cul, esquena, ronyonada i espatlla, per prosseguir poc desprès pels braços un rere l’altre. Tot el teu cos és una lliscant superfície de pell oliosa, estàs des del principi amb els ulls tancats i el cap recolzat sobre una galta. El teu sentit tàctil sap i nota que el cos, que tens tant proper, que t’està fent gaudir sensacions quasi impossible de definir, esta tant nu com esta el teu, notes la seva calidesa de la pell en les breus passades de canvi de moviment o de postura. Una sensació del tot màgica i eròtica, relaxant i que voldries que no acabes mai. Si hi ha paradís, aquesta cambra i aquest moment si assembla molt.

L’oficiant et demana que et donis la volta, tu continues amb els ulls tancats i els sentits alerta encara que en alguns moments i degut a la extrema relaxació que experimentes, sembla que et vas d’aquest món i una feble son t’envaeix. Quan estàs cara amunt i completament nu, sembla que la teva desprotecció vers els altres és absoluta. L’únic que cal fer és deixar-se fer i tot seguit veus que les mateixes coses o ben semblants que t’havien fet quan estaves cul enlaire, ara es manifesta poc a poc de baix a dalt de la mateixa manera, les llambregades quan els seus dits freguen de prop la zona inguinal son les mateixes igual o més fortes, no ho se. La memòria dels impactes sensorials és molt traïdora. Amb la punta dels dits amb un moviment quasi imperceptible et recorre la panxa el pit les cuixes, amunt i avall, lentament suaument, és com si un exercit de boges papallones aletegessin sobre el meu cos, en aquell moment innocent i molt receptiu. Un potent avantbraç llisca com una piconadora del coll als genolls amb moviments ràpids i segurs, la barreja de pessigolles, relaxament muscular i erotisme flotant en el cervell et porten en una espècie de estat de misticisme esotèric en que estant sentint tot el que sents en aquell moment de potent i d’íntim et planteges que tot allò que estàs experimentant no t’està passant a tu. Et veus a tu mateix lluny de on et trobes ara, tots aquests impulsos sensorials que experimentes tan propers, no te estant passant a tu. El altre jo t’observa i tu estàs ancorat en aquell altar de lúdiques i estàtiques emocions, dins la foscor de la cambra de llum tènue i les centenes de papallones fugen espaordides desprès de fer la seva feina. Uns moments de silenci, passar-te un aigua per treure’t parcialment l’oli de la pell, vestir-te i tornar a casa. Amb ganes de explotar i cantar als quatre vents els que has sentit. Tu, un home tant gran i que encara descobreix sensacions mai mesurades i ni molt menys imaginades. La vida continua essent grata amb tu, recorda-ho sempre. I també el meu agraït pensament per la persona que m’ha ofert aquesta possibilitat de compartir moments únics amb la seva persona i les seves papallones color malva.