Bilbao, mixed grill

 Bilbao, un viatge en solitari amb el convenciment de que acompanyat mai el podria fer ja que no era un destí agradable per veure-ho compartit. Ja m’enteneu germans. Una ciutat que en dies feiners t’obliga a estar ficat al llit a les 10 de la nit. Gent activa i dinàmica que fa esport contínuament als marges de la ria. Una edificació urbana solida i sintètica sense escarafalls decoratius però amb molta solidesa i confort. L’art del carrer ben escollit i ben plantat on li escau. La gent amable, sense inútil melmelada. En el fons timidesa generalitzada, que el intuïtiu enginy mediterrani sap fer esvair. Un menjar que amb unes molt bones primeres matèries en la cassola queda curt en sabors agosarats, això sí, mai et reprendrà. Un sistema de comunicacions envejable, un dels millor metros que ho hagi trepitjat. Molt predisposada la gent de tancar-se a casa quan encara no es prou fosc i fluent comunicació via les xarxes socials de mòbils, tabletes i ordinadors. Un lloc especialment atraient per tornar-hi més endavant.