Barcelona?

Aquesta matinada m’ha entrat al mail un missatge d’un atractiu madur de Califòrnia, del qual fins avui no tenia noticia de la seva existència, i que per suposat no es el guapo senyor que il·lustra aquest post i m’ha demanat que ja que no havia estat mai a Barcelona i que... com ho ha fet anar... li escrivís les meves consideracions per fer-lo decidir agafar una setmana de vacances per aquest proper mes de setembre. Es una pregunta que mai m’havien fet, que ja es ben estrany i vulguis o no has de contestar per elegància, he pensat una mica i li he escrit això:

My friend, that's depending of what you considering important, for me Barcelona is the most beautiful city in the world, I said 'for me', reasons, here they are: Has a beautiful see and beaches, it has identity and own language, is the fourth gay city in the world, it's permissive, has lots of arts around, it's own culture, Gaudi and plenty of Liberty style buildings, the correct size not so big not small, mild winters and hot summers, here is my modest and subjective opinion.

No se si aquestes breus línees el faran decidir a venir a la meva estimada ciutat cada vegada més despersonalitzada, sense identitat, amb uns carrers del centre que semblen més un parc temàtic que el casc antic romàntic de la meva joventut, amb un servei de metro i autobús oscil·lant on a vegades no saps si et trobes a Nova York o a la meva petita i provinciana ciutat, tant sols els turistes cridaners i barreges de races de tots colors, on s’ha de pagar fins i tot per respirar, on tot es prohibit, tot es censurat, on la corrupció, política i empresarial campa per lliure, una ciutat que aviat no valdrà res, serà just el que Mr. Allen va retratar en la seva merdosa pel·lícula de fa dos anys enrere.