Costa decidir-te, són molts anys els que portes pensant-ho. Però les pors. Sempre les pors. Infeccions. I si desprès no m’agrada? Indecisions i dubtes. A qui anar per fer-m’ho? I sobre tot el dolor, aquest dolor que no coneixes i que t’aterra... Un dia et ve l’informació de la manera més impensada, preguntes i més preguntes. La decisió. El gran pas. Dues setmanes de mai viscudes, un mes d’incomoditats doloroses i ja està fet. Per sempre. Per fer-me companyia fins a la fi, la meva intimitat a flor de pell, nova primavera a la tardor de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada