L’armari 2050

Estimat Gabriel,

Podeu dir-me que estic com una cabra, segur que teniu raó, però potser que no la tingueu.

El divendres de la darrera setmana per casualitat vaig trobar una fotografia, bé, la veritat es que estava xafardejant per la xarxa i d’una pagina vas a un altre i de cop em veig en els nassos davant d’un xicot fotografiat al vestuari d’un gimnàs, un xicot maco de cara somrient i afable.

Quan em miro amb més deteniment la fotografia veig que el vestuari retratat es idèntic al vestuari del meu club de la Barceloneta, desprès veig que no és idèntic, és l'autèntic vestuari en el que jo cada dia que hi vaig faig les meves feines de treure i posar (la roba, es clar), mirant amb més detenció la fotografia comprovo que el xicot està al passadís on jo em despullo i vesteixo cada vegada que visito aquest club i per més sorpresa veig que al fons del passadís hi ha un armari obert , és el armari que jo cada dia cerco i quasi sempre tinc sort i esta buit, es el armari numero 2050, si per alguna raó quan arribo al club trobo que l’armari esta tancat i ocupat per un altre soci, em sento frustrat, i secretament tinc un pensament fosc per aquell desconegut soci.

Mai hagués pogut imaginar la il·lusió immensa que em faria veure el meu armariet 2050 retratat en tan bona companyia i es per això que li vull rendir un petit homenatge.

Com podeu veure esta el armariet retratat en bona forma física i per la data de la fotografia veieu que està presa de fa quatre dies.

El meu armariet que al hivern esta embotit i ofegat de roba gruixuda i pesada i que ara a l’estiu respira amb nomes quatre o cinc andròmines de poc pes i poc volum, el meu petit contenidor de claus i diners (pocs) de mp3 i anell de plata, de sabates de platja, un petit eslip, camisola i texans curts, el meu armariet testimoni de les meves mirades dissimulades als altres xicots ocupants dels seus companys de passadís tan blaus com ell però no tan esvelts ni tan ben plantats, per això nomes a ell l’han retratat amb les seves intimitats al abast de tots vostès. El meu armariet, es especial i únic i mai ha volgut que l’anomenin ‘taquilla’ com altres companys que viuen per el barri.