Avui el meu amic virtual Xavier Desdelsmeusulls m’ha alegrat el mati i potser la resta del dia ja que he pogut fer les paus amb un misteri que no pensava mai resoldre.
Fa més de vint anys va arribar a les meves mans una fotografia gran, poètica, nostàlgica, color sèpia que em va colpir immediatament, del fotògraf d’aquella obra mestre nomes veia que era d’una època cent anys enrere, cregué aleshores que era feta a la costa est dels Estats Units d’America a l’època dels emigrants i la Illa de Elis.
Tant em va agradar la fotografia que vaig voler que perdures a la meva memòria per quasi sempre i vaig decidir incorporar-la a un quadre fent-li així un homenatge al seu desconegut fotògraf. El quadre el vaig tenir resolt molt ràpid dins el cap, la gestació va ser lenta ja que ara d’una mida de les més grans que jo soc capaç de fer.
Fa més de vint anys va arribar a les meves mans una fotografia gran, poètica, nostàlgica, color sèpia que em va colpir immediatament, del fotògraf d’aquella obra mestre nomes veia que era d’una època cent anys enrere, cregué aleshores que era feta a la costa est dels Estats Units d’America a l’època dels emigrants i la Illa de Elis.
Tant em va agradar la fotografia que vaig voler que perdures a la meva memòria per quasi sempre i vaig decidir incorporar-la a un quadre fent-li així un homenatge al seu desconegut fotògraf. El quadre el vaig tenir resolt molt ràpid dins el cap, la gestació va ser lenta ja que ara d’una mida de les més grans que jo soc capaç de fer.
Avui el meu amic Xavier em dona la agradosa sorpresa de veure que penja al seu bloc un recull de precioses fotografies del fotògraf del que no coneixia res de la seva persona, es diu Frank Sutcliffe i no es americà sinó angles, totes les fotografies són d’una extraordinària bellesa i em suggereixen un munt d’idees. La primera fotografia del bloc és la que fa tant de temps em va motivar el fer una obra de la qual estic content, avui tanquem un cicle i desvelem un misteri.
1 comentari:
La sorpresa a sigut meva, de veritat.
Gracies per les teves paraules, en fa content la interacció que hi ha entre blogs.
L’obra de Frank Sutcliffe-es d’una bellesa i qualitat excepcional, totes les seves fotografies son un document d’incalculable valor.
La interpretació en el teu quadre amb sembla un just encert, jo personalment hauria també inclòs una part d’aquella Grècia que estimo tant.
Avui has sigut tu qui m’ha alegrat el dia i m’has permès tornar per un moment al somni de trobar la meva Itaca.
¿Continues pintant? M’agrada el que fas.
Publica un comentari a l'entrada