En el món del homes pot passar que vagis a una platja nudista un diumenge de juny i l’ocupant de l’hamaca mes propera et miri amb insistència i tu com no estàs gens segur de que t’estigui mirant a tu perquè porta ulleres de sol molt fosques poses cara de punts suspensius i esbosses un somrís que de lluny més aviat pugui semblar una gest facial.
També pot passar que aquest home que creus que et mira es toqui lleugerament els genitals com que fa per apartar lluny uns grans de sorra molestosos, sempre amb la seva cara amb direcció a la teva que també va emmascarada amb les corresponents olleres de sol, ara si que creus que el destinatari del interès ets tu.
Pot passar que quan decideixes anar-te a l’aigua per veure que passa, et fiquis lentament a la freda aigua de finals de primavera, fent gestos bruscos per copsar la fredor que reben els teus muscles, això et dona peu per girar una mica el cap i veure que el subjecte principal ja esta trepitjant la vorera del mar amb intenció de entrar-hi mica en mica. Està a uns trenta metres del teu clatell i tu et vas entrant fins el lloc que deixaries de fer peu i ja tens l’aigua al coll.
Pot passar segurament que de cop sents uns braços lleugerament peluts que t’abracen per la cintura i sents una boca calenta que et fa un peto al canto dret de l’esquena, quan et gires veus una filera de blanquíssims dents que et somriuen i uns llavis que entreoberts s`acosten a la teva boca encara tancada, la llengua amb forta salabror et busca la teva mentre les teves mans acaronen les galtes formoses del cul que havies vist tanta estona dins el tanteig de la sorra, notes la seva reacció física i comproves amb les mans una formosa erecció, cap paraula, només amagats esglais de plaer culpable, estem a una platja publica i encara que no hi ha criatures una forta abraçada contra el seu pit per fer-li entendre que ja n’hi ha prou. Torno a la sorra.
També pot passar que una vegada ell a l’hamaca i jo dret a prop seu, per assecar-me el veig amb dificultats de posar-se crema nivea a l’esquena, m’apropo i sense cap paraula li agafo el flasc de color blau em poso una dosis correcte a la palmell i començo empastifar-lo de suc lletós tot el seu darrere empro les dues mans vull abraçar-ho tot, esquena, lumbars, natges, malucs i cuixes, quan la unció greixosa desapareix, torno al meu lloc, amb un somriure em dona les gracies.
Al cap de mitja hora pot passar que torni a tenir escalfament per dintre i per fora i sense mirar-lo torno anar a l’aigua, ara no la sento tan freda, vaig al lloc mes llunya que faci peu, com abans, el veig que ve. Ara soc jo qui l’espera de cara i quan ja està a tocar, fa una capbussada i s’abraça al meu cos, treu el cap de l’aigua i em besa amb un llarguíssim peto que em fa perdre el que es tan bonic de perdre, cossos que llisquen per les cremes i les onades, avui prou fortes, virilitats que es busquen y es troben, succions sota l’aigua em fan ennuegar però hi torno com un dofí que juga amb el menjar més apreciat i deliciós. Bany d’homes d’aigües clares i mediterrànies.
Pot passar que ell rebi una trucada que no és gaire llarga, potser de l’esposa, potser del marit però el fet és que tot seguit i amb certa calma veig que plega la tovallola desprès de espolsar la sorra, es posa un banyador blau gris bastant gran i no gaire maco un jersei blanc i uns pantalons esportius amb moltes butxaques color caqui veig que s’acosta mi i em dona la ma, l’esquerra, l’altre la ocupa la bossa de la platja.
Cap paraula, cap nom, no se si era estranger o de casa, pot passar.
També pot passar que aquest home sense nom tingui vint i cinc anys menys que jo, pot passar, són coses d’homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada